Tort (acció incorrecta)
En documents antics, un tort era una acció incorrecta. Quan afectava a una altra persona, física o jurídica, aquesta es considerava perjudicada i, eventualment, podia reclamar reparació del dany. En sentit tradicional "fer un tort" a algú era gairebé equivalent a agreujar-lo, fer-li un greuge.
En àmbits legals anglosaxons és plenament vigent la “Tort Law”, derivada de l'accepció antiga i tradicional del terme.
Documents catalans i altres
[modifica]El sentit tradicional del terme "tort" es pot comprovar en documents molt diversos. Des de temps antics fins a l'actualitat. Alguns exemples poden consultar-se a continuació.
- 1258. Revolta a Montpeller contra Jaume el Conqueridor. Explicada per Ramon Muntaner.[1]
- 1285. Tractat de pau i comerç entre Pere el Gran i el soldà de Tunísia Abú Haps (personatge no identificat)[2][3]
- 1344. Pere el Cerimoniós.[4]
- 1350. Deutes, torts i injúries reconeguts per Sibil·la Amat de Cardona, vídua del comte Ramon Roger II de Pallars Sobirà.[5]
- 1364. Procés de Bernat II de Cabrera.[6]
- 1413. Carta de Ferran I d'Aragó.[7]
- 1430. Ausiàs March.
- 1615. Miguel de Cervantes Saavedra, en el El Quixot escrigué: "... Y quiero que sepa vuestra reverencia que yo soy un caballero de la Mancha, llamado don Quijote, y es mi oficio y ejercicio andar por el mundo enderezando tuertos y desfaciendo agravios...".[11]
- 1855. Antoni Maria Claret. Catecisme de la doctrina cristiana.[12]
- 1988. "... era un home formal, honest i seriós que no els faria mai cap tort..."[13]
Frases fetes
[modifica]- "A tort i a dret". Val tant com: "amb raó o sense" (literalment seria: "sense tenir raó o tenint raó" o "injustament o justament").[14]
- "Adreçar un tort".[15]
La "Tort Law" anglosaxona
[modifica]En el sistema jurídic anglosaxó (Common Law), el terme anglès tort indica qualsevol acció o omissió no delictiva que provoqui efectes perjudicials a tercers. La persona autora d'un tort pot ser física (una persona particular) o jurídica (una societat, una entitat) i s'anomena tortfeasor en anglès. També la persona perjudicada pot ser física o jurídica.[16][17]
- El torfeasor o autor del dany ha de tenir la capacitat legal de responsabilitat sobre el fet (o la falta) en qüestió (ha de ser una persona adulta i amb plenes facultats).[18][19]
- El dany es denomina, en anglès: injury, loss o harm.[20]
Referències
[modifica]- ↑ Ramón Muntaner. Chronica o descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume primer rey Darago, de Mallorques e de Valencia ... e de molts de sos descendents. en casa de la viuda de Ioan Mey Flandro, 1558, p. 192–.
- ↑ Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 10–.
- ↑ Alexandre Miltitz. Manuel des consuls. A. Asher, 1838, p. 275–.
- ↑ Pere Iii El Cerimoniós. Crònica. Editorial Minimal, 17 novembre 2014, p. 103–. ISBN 978-84-16196-87-6.
- ↑ Universidad de Barcelona. Departamento de Historia Medieval. Acta historica et archaeologica mediaevalia 14-15. Edicions Universitat Barcelona, octubre 1994, p. 185–. ISBN 978-84-475-0454-1.
- ↑ Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón. J.E. Montfort, 1847, p. 130–.
- ↑ Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón y publicados de Real Órden por Próspero de Bofarrull y Mascaró. En el Establecimiento Litográfico y Tipográfico de José Eusebio Monfort, 1847, p. 1–.
- ↑ Ausiàs March. Les Obres del valeros caualler y elegantissim poeta Ausias March: ara nouament ab molta diligencia reuistes y ordenades, y de molts cants aumentades. en casa de Claude Bornat, 1560, p. 8–.
- ↑ Ausias March, obras de aquest poéta: publicadas, tenint al devant las edicions de 1543, 1545, 1555 y 1560. E. Ferrando Roca, 1864, p. 46–.
- ↑ Ferran Garcia-Oliver. Ausias Marc. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 293–. ISBN 978-84-370-8475-6.
- ↑ Miguel de Cervantes Saavedra. El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Editorial "Saturnino Calleja", 1876, p. 105–.
- ↑ Antoni Maria Claret. Catecisme de la doctrina cristiana: explicat y adaptat á la capacitat dels noys y noyas y adornat ab mòltas estampas. Llibr. Religiosa, 1855, p. 389–.
- ↑ Miquel Guinart. Memòries d'un militant catalanista. L'Abadia de Montserrat, 1988, p. 64–. ISBN 978-84-7202-913-2.
- ↑ «LOCUCIONS I FRASES FETES.Universitat Politècnica de València.». Arxivat de l'original el 2018-01-28. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ Sèneca. Lletres a Lucili (vol. IV i últim): Llibres XVI-XX. Fundació Bernat Metge, 1931, p. 25–. ISBN 978-84-7225-901-0.
- ↑ S.P. Singh. Law of tort: Including Compensation Under the Consumer Protection Act. Universal Law Publishing, p. 6–. ISBN 978-81-7534-943-8.
- ↑ Christine Rossini. English As a Legal Language. Martinus Nijhoff Publishers, 18 setembre 1998, p. 24–. ISBN 90-411-9680-3.
- ↑ Assembly Bill, 1975, p. 436–.
- ↑ Gert Brüggemeier. Modernising Civil Liability Law in Europe, China, Brazil and Russia: Texts and Commentaries. Cambridge University Press, 19 maig 2011, p. 168–. ISBN 978-1-139-49762-6.
- ↑ Arthur Best; David W. Barnes Basic Tort Law: Cases, Statutes, and Problems. Aspen Publishers Online, 2007, p. 275–. ISBN 978-0-7355-6315-5.