Vés al contingut

Transports de Barcelona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tramvies de Barcelona)
Infotaula d'organitzacióTransports de Barcelona S.A.
Dades
TipusSocietat Anònima
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaTramways de Barcelona
Creació9 de juliol de 1925 (com a Tramways 1911)
Activitat
ÀmbitÀrea metropolitana de Barcelona
ServeisTransport de persones
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaMercedes Vidal Lago
Empleats3.877 (2007)
Propietat deÀrea Metropolitana de Barcelona[1]
Filial
Indicador econòmic
Capital propi8.415.000 €

Lloc webhttp://www.tmb.cat

Transports de Barcelona (TB) és una companyia pública de transport establerta l'any 1911 per gestionar línies de tramvia i posteriorment els autobusos de la ciutat de Barcelona. Municipalitzada a mitjans del segle xx, començà a operar el servei sota el nom de TMB conjuntament amb Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB).

Actualment el control de TB recau en el govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.[2][3] Anteriorment era anomenada Tramvies de Barcelona S.A..[4]

Té tres tipus de línies, els autobusos convencionals, el bus de barri i la Xarxa ortogonal d'autobusos de Barcelona. A més, conjuntament amb Turisme de Barcelona gestiona el Barcelona Bus Turístic.

Història

[modifica]
Tramvia de dos pisos.
Tramvia Model Washington.

Els inicis de l'empresa es remunten a Tramways de Barcelona S.A.[4] fundada el 1911 per unificar totes les companyies de tramvies menys el Tramvia Blau i el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.[5]

Cronologia

[modifica]

Municipalització

[modifica]

L'octubre de 1952 el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un acord on es preveia la municipalització de totes les empreses de transport públic de la ciutat, afectant el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, el Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona, és a dir TB. L'any 1955 els propietaris del Gran Metropolità de Barcelona i Tramvies de Barcelona van firmar l'acord de l'adquisició de les accions per part l'Ajuntament.[7][8][9]

El 1958 l'Ajuntament va acabar de comprar el Ferrocarril Metropolità de Barcelona, hi va participar des de la seva constitució i el 1928 en controlava bona part.[10] Tres anys més tard, el 1961 el Gran Metropolità va ser absorbit per FMB, creant Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.[11]

Transports Metropolitans de Barcelona

[modifica]
Primer logotip de TMB.

Fruit de la coordinació del transport públic a Barcelona i de la municipalització de les empreses de transport, FMB i Transports de Barcelona van començar a l'explotació conjunta el 1979 sota el nom de Transports Municipals de Barcelona (TMB). Posteriorment va canviar de nom a Transports Metropolitans de Barcelona.[12]

Transports Metropolitans de Barcelona és propietat de FMB i TB i actua d'unitat gestora i marca comercial sota la qual operen les dues empreses metropolitanes, gestionant la xarxa de metro i autobusos. Ambdues empreses mantenen estructures independents però TMB dissenya les línies estratègiques principals.[13]

Centre de Regulació i Operacions

[modifica]

El Centre de Regulació i Operacions és el centre de Transports de Barcelona que gestiona els recursos de l'explotació de la xarxa dels autobusos de Barcelona. Es troba localitzat al Triangle Ferroviari.[14]

Línies d'autobusos

[modifica]

Nova Xarxa Bus

[modifica]
Línies horitzontals (H) Línies Verticals (V) Línies diagonals (D) Línies XPRESBus (X)
H2 Av. Esplugues - Trinitat Nova V1 Districte Gran Via l'Hospitalet - Av. Esplugues D20 Pg. Marítim - Ernest Lluch X1 Pl.Francesc Macià - Centre- Pl. Glories
H4 Zona Universitària - Bon Pastor V3 Zona Franca - Can Caralleu D40 Pl. Espanya - Via Favència
H6 Zona Universitària - Fabra i Puig - Onze de setembre V5 Mare de déu del port - Pedralbes D50 Paral·lel - Ciutat Meridiana
H8 Ernest Lluch - Bon Pastor V7 Pl. Espanya - Sarrià
H10 Pl. Sants- Olímpic de Badalona V9 Poble Sec - Sarrià
H12 Gornal - Besòs Verneda V11 Estació Marítima - Bonanova
H14 Paral·lel - Sant Adrià V13 Pla de Palau- Av. Tibidabo
H16 Pg. Zona Franca - Fòrum Campus Besòs V15 Barceloneta - Av. Tibidabo
V17 Port Vell - Vall d'Hebron
V19 Barceloneta - Pl. Alfonso Comín
V21 Pg. Marítim - Montbau
V23 Nova Icària - Can Marcet
V25 Nova Icària - Horta
V27 Pg. Marítim - Canyelles
V29 Diagonal Mar - Roquetes
V31 Mar Bella - Trinitat Vella
V33 Fòrum / Campus Besòs - Santa Coloma

Línies convencional d'autobús

[modifica]
6 Pg. M. Girona - Poblenou 54 Estació Nord - Campus Nord 109 Est. Sants - Pol. Ind. Z. Franca
7 Diagonal Mar - Z. Universitària 55 P. Montjuïc - Pl. Catalana 110 <M> Carrilet - Pol. Ind. Z. Franca
11 Trinitat Vella - Roquetes 57 Collblanc - Cornellà 143 La Pau - Sant Adrià
13 Mercat St. Antoni - Parc Montjuïc 59 Poble Nou - Pl. R.M. Cristina 150 Pl. Espanya - Castell de Montjuïc
19 Urquinaona - Sant Genis 60 Besòs / Verneda - Av. d'Esplugues 155 Can Cuiàs - S. M. Montcada
20 Av. Roma - Pl. Congrés 62 Pl. Catalunya - C. Meridiana 157 Collblanc - Sant Joan Despí
21 Paral·lel - El Prat 63 Pl. Universitat - Sant Joan Despí 165 Prat Exprés
22 Pl. Catalunya - Av. Tibidabo 65 Pl. Espanya - El Prat 185 <M> Canyelles - Sant Genís
23 Pl. Espanya - Parc Logístic 66 Pl. Catalunya - Sarrià 192 Hosp. St. Pau - Poblenou
24 Paral·lel - El Carmel 67 Pl. Catalunya - Cornellà 196 Pl. Kennedy - Bellesguard
26 Poblenou - Barri del Congrés 68 Pl. Catalunya - Cornellà
27 Pl. Espanya - Roquetes 70 Rambla de Badal - Bonanova
32 Est. Sants - Roquetes 75 Les Corts - Av. Tibidabo
33 Z. Universitària - Verneda 76 Sant Genís - C. Meridiana
34 Pg. M. Girona - Virrei Amat 78 Est. Sants - St. Joan Despí
36 Pg. Marítim - Can Dragó 79 Pl. Espanya - <M> Carrilet
37 Hosp. Clínic - Zona Franca 91 Rambla - La Bordeta
39 Barceloneta - Horta 92 Pg. Marítim - Av. Tibidabo
40 Urquinaona - Trinitat Vella 94 Circular Cornellà 2
41 Pl. Catalunya - Pl. Fr. Macià 95 Circular Cornellà 1
42 Pl. Catalunya - Sta. Coloma 96 <M> La Sagrera - Montcada
45 Pg. Marítim - Horta 97 Fabra i Puig - Vallbona
46 Pl. Espanya - Aeroport BCN 102 Pl. Eivissa - C. Collserola
47 Pl. Catalunya - Canyelles 103 Montcada i Reixac - C. Collserola
50 Collblanc - Trinitat Nova 104 Fabra i Puig - C. Collserola
51 Pla de Palau - C. Meridiana 107 Interior cementiri

Bus del barri

[modifica]
111 Tibidabo 123 Bonanova Alta
113 La Mercè 124 Penitents
114 Gràcia - Can Baró 125 La Marina
115 La Bordeta 126 Sant Andreu
116 La Salut 127 Roquetes
117 Guinardó 128 El Rectoret
118 Mas Guimbau 129 El Coll
119 La Teixonera 130 Can Caralleu
120 El Raval 131 El Putget
121 Poble Sec 132 Torre Llobeta – Prosperitat
122 Turó de la Peira

Referències

[modifica]
  1. «Organismes i empreses vinculades». Àrea Metropolitana de Barcelona. Arxivat de l'original el 2010-04-12. [Consulta: 19 agost 2011].
  2. «Qué autoritades del Transporte Público para las áreas metropolitanas europeas?» (PDF) (en castellà). European Metropolitan Transport Authorities, 08-11-2001. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 6 setembre 2011].
  3. «Et presentem TMB». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 7 setembre 2011].
  4. 4,0 4,1 Plana web oficial de Transports Metropolitans de Barcelona. Secció Història. Data de consulta 1 de juny de 2008.[1] Arxivat 2009-05-13 a Wayback Machine.
  5. Plana web no oficial de tramvies de Barcelona. Data de consulta 1 de juny de 2008.[2] Arxivat 2008-11-13 a Wayback Machine.
  6. «Red de trolebuses de Barcelona» (en castellà). cv.uoc.edu. [Consulta: 24 març 2013].
  7. «Disposiciones de interés para Cataluña» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 31-12-1954. [Consulta: 5 setembre 2011].
  8. «La municipalización de los transportes urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-01-1955. [Consulta: 5 setembre 2011].
  9. «Constitución de un Servicio de Transportes públicos municipalizados y de una Compañía privada municipal Auxiliar de Transportes Urbanos» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 01-02-1958. [Consulta: 5 setembre 2011].
  10. «Transports de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Transports de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Història breu del metro». Transports Metropolitans de Barcelona, 2010. Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 6 setembre 2011].
  13. Sala Schnorkowski, Mercè. La qualitat al transport públic: experiències a l'àrea de Barcelona. Barcelona: Edicions UPC, 1999. ISBN 8483012952. 
  14. «Centres de control». Transports Metropolitans de Barcelona. [Consulta: 10 setembre 2011].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]