Hola. Sóc l'Okerele, un usuari orgullós de ser del barri del Poblenou a Barcelona. Vaig començar a editar a la Viquipèdia el juliol de 2010, tot i que no vaig començar a col·laborar-hi de forma més o menys regular fins l'estiu de 2011. Sóc llicenciat en Ciències Biomèdiques i em vaig registrar a la Viquipèdia amb la intenció d'utilitzar els coneixements que rebia a la universitat per millorar o crear nous articles relacionats amb la biomedicina. De fet, el meu primer article creat va ser hiperplàsia.
M'agrada anar llegint articles que considero interessants i, aprofitant la lectura, mirar de trobar alguns errors ortogràfics que calgui corregir. La meva primera edició precisament va ser una petita correcció ortogràfica a l'article Ajuda:Com iniciar una pàgina. També reviso força sovint la pàgina de canvis recents per detectar actes vandàlics i revertir-los abans que se'ls trobi algun lector amb ganes d'aprendre.
A l'hora de crear articles nous o de millorar-ne de creats, no segueixo cap criteri en concret. De tant en tant m'agafen rampells per un tema determinat i, si l'article en català considero que és millorable o no existeix, l'edito. Normalment tradueixo articles de l'anglès, tot i que si em sembla que l'article tampoc és prou bo busco la informació necessària per millorar l'article.
Alguns dels articles en què he participat de forma notable que m'agrada destacar són:
Em consta que, en general, les persones ens enamorem del lloc on hem nascut. Amb un d'aquells amors tan forts que t'inclinen a passar per alt -o a fer la vista grossa- fins i tot tot (sic) pel que fa als inconvenients i als defectes. Jo vaig néixer a Barcelona, i me l'estimo. [...] I l'he enyorada molt, en el curs d'un llarg exili. [...] Passejar i badar és un dels dons (o dos alhora) a l'abast dels barcelonins. Es poden triar rutes ciutadanes absolutament distintes, d'acord amb els estats d'esperit de cadascú o de cada dia. Barcelona ofereix un ventall d'opcions d'una varietat inesgotable.
»
— Pere Calders, Viure a Barcelona
«
Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.