Vés al contingut

Vega (coet)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vehicle espacialVega
Imatge
Informació general
Tipusmodel de coet Modifica el valor a Wikidata
FabricantEuropean Launch Vehicle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Operador


Especificacions
Massa
136.700 kg Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alçada30,1 m Modifica el valor a Wikidata
Diàmetre3 m Modifica el valor a Wikidata

Vega és un coet de llançament desenvolupat conjuntament per l'Agència Espacial Italiana (ASI) i l'Agència Espacial Europea (ESA). El seu desenvolupament va començar el 1998 i el primer llançament va ser el 2012 des del port espacial de Kourou. Ha estat dissenyat per llançar petites càrregues: satèl·lits de 300 a 2.000 kg per a missions científiques i d'observació de la Terra en òrbites baixes i polars.

Té el seu origen en el programa italià Vega (Vettore Europeo di Generazione Avanzata) d'inicis dels 90 que buscava substituir els coets Scout usats per l'Agència Espacial Italiana. El programa Vega va ser aprovat per la Junta del Programa Ariane de l'ESA del 27-28 de novembre de 2000.

Itàlia és el contribuent més gran al programa amb un 65%. Altres participants són França (15%), Espanya (6%), Bèlgica (5,63%), Holanda (2,75-3,5%), Països Baixos (5,63%), Suïssa (1,34%) i Suècia (0,8%). La principal empresa contractista és ELV SpA, companyia creada i participada per l'empresa Avio SpA i l'Agència Espacial Italiana.

Propulsió

[modifica]

El llançador té tres trams de combustible sòlid, el primer tram P80, el segon tram Zefiro23, el tercer tram Zefiro9, i un mòdul superior de combustible líquid anomenat AVUM (Attitude and Vernier Upper Module). La tecnologia desenvolupada per al programa P80 s'usarà també en futurs desenvolupaments del coet Ariane. Bèlgica, França, Itàlia i els Països Baixos també participen en el programa P80.

El primer tram de propulsió és el coet de combustible sòlid P80, introduint tecnologies de baix cost que poden ser reutilitzades per a futures versions de l'Ariane-5. L'agència espacial francesa (CNES) és la principal responsable en el desenvolupament d'aquest motor.

Aquestes tecnologies consisteixen principalment en:

  • Cautxú de baixa densitat per a l'aïllament intern
  • Alt contingut d'alumini pel propel·lent (HTPB 1912)
  • Arquitectura simplificada de l'injector usant carbó fenol de baix pes i cost
  • Coberta de l'ignitor consumible
  • Control del vector de turbina electromecànica usant bateries de ió liti
Primer tram P80
Altura 12 m
Diàmetre 3 m
Massa del propel·lent 88 tones
Empenyiment 3.040 kN
Radi d'expansió de l'injector 16
Temps de combustió 107 s

Zefiro 23

[modifica]

El Zefiro 23 és un derivat del Zefiro 16 iniciat per Fiat-Avio (ara Avio SpA), i està compost per:

  • EPDM de baixa densitat per aïllament intern
  • Propel·lent HTPB 1912
  • Injector basat en tecnologia de juntes flexibles
  • IGNITOR consumible
  • Control del vector de turbina electromecànica
Segon tram Zefiro 23
Altura 7,5 m
Diàmetre 1,9 m
Massa del propel·lent 23,9 tones
Empenyiment 1.200 kN
Radi d'expansió de l'injector 25
Temps de combustió 71,6 s

Zefiro 9

[modifica]

Aquest compost, pràcticament igual al Zefiro 23, té les següents característiques i dimensions:

Tercer tram Zefiro 9
Altura 3,17 m
Diàmetre 1,92 m
Massa del propel·lent 10,1 tones
Empenyiment 305 kN
Radi d'expansió de l'injector 56
Temps de combustió 117 s

Aquest tram va ser provat amb èxit per primera vegada el desembre de 2005. El 28 d'abril de 2009 va tenir lloc la segona encesa de prova d'aquest tram, també reeixida, certificant finalment que el tram està preparat per al seu ús en vol real.[1]

AVUM

[modifica]

La propulsió d'aquest mòdul es compon d'un motor principal alimentat amb bi-propel·lent i amb capacitat de reignició i d'un sistema de control d'actitud basat en dos clústers de tres impulsors. Cada un d'aquests clústers té una empenyiment de 50N.

Quart tram AVUM
Altura 2,04 m
Diàmetre 2,18 m
Massa del propel·lent 367 kN₂O₄ / 183kg UDMH
Empenyiment 2,45 kN
Temps de combustió 667 s

Especificacions

[modifica]

Taula comparativa d'especificacions amb altres coets presents i passats:

Especificacions Vega Ariane 1 (retirat) Rókot[2] Dnepr-1 Taurus ISRO PSLV[3]
Massa a l'enlairament 136 t 210 t 107 t 211 t 73 t 294 t
Altura 30 m 47,40 m 29,15 m 34,3 m 27,9 m 44,0 m
Diàmetre 3 m 3,80 m 2,50 m 3 m 2,35 m 2,8 m
Càrrega útil a òrbita heliosíncrona 0,3 t – 2.5 t 1,6 t
Càrrega útil a LEO 1,5 t – 2 t 1,95 t (LEO, 200 km, 63°) 4,5 t (LEO, 200 km, 66°) 1,35 t 3,5 t
Càrrega útil a òrbita polar 1,5 t 1.200 kg 600 km, 98° 1,75 t (1.41 t a GTO)
Ràtio d'èxit 2 de 2 9 de 11 16 de 18 16 de 17 6 de 9 19 de 21

Missió

[modifica]

La missió típica d'un coet Vega té tres fases: ascens, transferència i desorbitació.

Ascens dels tres primers trams

[modifica]

El perfil de vol s'optimitza per a cada missió i es basa en els següents esdeveniments:

  1. Vol del primer tram amb l'ascens vertical inicial.
  2. Vol del segon tram.
  3. Vol del tercer tram, separació i inserció en la trajectòria suborbital.

Perfil de vol AVUM

[modifica]

Després de la separació del tercer tram, ja en trajectòria suborbital, entra en acció AVUM per transferir la càrrega a l'òrbita requerida, realitzant els canvis de pla i increment d'òrbita.

Primerament AVUM s'impulsa fins a arribar a l'òrbita el·líptica intermèdia. Aquesta òrbita coincideix en el seu apogeu amb l'òrbita final. Amb un segon impuls AVUM se situa en l'òrbita circular requerida.

Maniobres de disposició orbital

[modifica]

Després de la separació final de AVUM de la càrrega i després d'un temps per es produeixi una separació suficient de seguretat, el AVUM realitza les maniobres de disposició orbital o desorbitació. Per això es fa ús d'una ignició addicional del motor principal.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «ESA Portal - Second firing test for Vega’s Zefiro 9A solid rocket motor».
  2. «Rókot». Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 25 setembre 2012].
  3. «ISRO PSLV». Arxivat de l'original el 2014-11-03. [Consulta: 25 setembre 2012].

Enllaços externs

[modifica]
  • First stone for Vega at Europe's Spaceport (anglès)
  • Caleria d'imatges (anglès)
  • Vega brochure (anglès)