Fava
|
Per a altres significats, vegeu «Fava (desambiguació)». |
Vicia faba  | |
|---|---|
 Planta florida | |
| Dades | |
| Font de | fava i Fève (fr)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Fabeae |
| Gènere | Vicia |
| Espècie | Vicia faba L., 1753 |
.svg){kind=icon}
La favera[1] (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors. El nom fava s'aplica tant a la llavor,[2][3] al fruit,[2][3] que es consumeix tendre, o a la planta sencera.[2][3]
Descripció botànica
[modifica]La fava pertany al gènere Vicia i és la planta «tipus» de la família Fabaceae. És una planta anual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles compostes pinnades. Folíols ovats acabats en punta, de color glauc. Inflorescència en raïm de dos a cinc flors (a voltes flor solitària), amb la corol·la blanca o rosada amb taques negres. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplatada, les faves.
La fava té dues formes varietats principals:
- Varietat "major": planta de 40 a 120 cm d'alçada, el seu fruit, la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. També es menja la tavella sencera. Antigament, s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor proteic. És planta d'horta que molt sovint es fa en secà.
- Varietat "minor" o fava dels cavalls és més rústega de mida més petita de 30 a 50 cm i també el fruit sec és més petit que la varietat anterior. És planta de terra campa i d'aprofitament per fer-ne pinso.[4]
- Varietat Prohabón, que arriba a contenir fins a un 45% de proteïna bruta, és destinada únicament a l'alimentació animal.[5][6]
Conreu
[modifica]
- Sembra: És una planta pròpia de terres més aviat fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer. La sembradura primerenca només val la pena fer-la en terres especialment càlides, car la fava pot estar dos o tres mesos absolutament aturada fins que arriba la primavera.
- Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins a 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles acabades de quallar no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero.
- Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la. En l'adobat no cal incorporar nitrogen, ja que el sintetitzen per la simbiosi amb microorganismes (Rhyzobium). La collita és manual en l'horta i mecanitzada en els favons.
- Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de la fava (Myzus fabae), sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Varietats de fava d'horta
[modifica]Les varietats d'horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del País Valencià i la de Maó. La fava que dona un millor rendiment és la Histal (fins a dotze grans), mentre que la més apreciada de les de Mutxamel és la Reina mora.[7]
Propietats del fruit
[modifica]El fruit de les faves, la llavor d'un llegum també anomenada fava, té un alt percentatge de proteïna (fins al 30%) i són apreciades en plats vegetarians i vegans.
| Composició de les faves |
|
Continguts en 100 g de faves bullides[8]
|
Aspectes nutricionals
[modifica]Des del punt de vista del consum humà les faves són semblants a altres llegums. Poden consumir-se tendres (amb tavella o pelades), crues o cuites. En estat madur poden consumir-se verdes i just collides o deixar-les assecar per a menjar-les tot l'any. Una possibilitat molt freqüent és la de comprar-les congelades.
Les faves contenen una quantitat important de proteïnes, hidrats de carboni complexos, greixos, fibra, potassi, vitamines i aigua (en funció del seu estat).
Fibra
[modifica]La fibra forma part d’una dieta saludable. Contribueix a regularitzar el trànsit intestinal i, a més, en arribar a l’intestí gruixut les fibres són fermentades per la microflora del còlon i generen productes beneficiosos per a l’organisme.[9]
Àcid fòlic
[modifica]L'àcid fòlic o vitamina B9 és una vitamina hidrosoluble relacionada amb la maduració de proteïnes estructurals com ara l'hemoglobina.[10]
Potassi
[modifica]El potassi és un electròlit relacionat amb la transmissió nerviosa i la contracció muscular. Equilibra alguns efectes del sodi en la regulació de la tensió arterial i és essencial en la regulació de la contracció cardíaca.[11]
Curiositats
[modifica]- Els pitagòrics, segons alguns autors, s’abstenien de menjar faves. Hi ha interpretacions literals d’aquest fet mentre que altres opinen que la prohibició es referia a “l'abstenció de participar en votacions polítiques” (efectuades a Grècia amb faves seques).[12]
- En els típics tortells de Reis hi ha una fava seca amagada. Qui la troba ha de pagar un altre tortell.[13]
- Cada bajoca de faves acostuma a contenir sis llavors. Trobar una bajoca amb set llavors es considera en alguns indrets senyal de bona sort en el futur.[14]
- Cada any, cap a l'equinocci de primavera una llevantada castiga la costa catalana. El fenomen és conegut com el temporal de les faves o el llevant de les faves.[15][16]
- Segons Pausànies, Kyamites era el semideu de les faves, un deu connectat amb els Misteris d'Eleusis.[17]
Frases fetes
[modifica]Documents
[modifica]Una mostra de documents hauria de permetre una millor comprensió del tema. A continuació una relació no exhaustiva de referències puntuals ordenada cronològicament.
- 44 aC. Ciceró en l’obra De divinatione parla dels pitagòrics que s’abstenien de menjar faves.[21]
- c50 dC. Plini el Vell[22]
- c80 dC. Dioscòrides Pedaci va parlar de les faves.[25]
- c200 dC. Climent d'Alexandria.[26][27]
- c250? Marc Gavi Apici en la seva obra De re coquinaria presentà cinc receptes de cuinar faves.[28]
- 1331. En un inventari de la coca Sant Climent hi figura "un barril de faves".[29]
- 1324. Al llibre de Sent Soví hi ha una recepta amb faves.[30][31]
| « | Si vols aparellar faves tendres amb llet d’ametlles es fa així: pren les faves i renta-les bé amb aigua calenta que aviat seran cuites. I agafa llet d’ametlles i posa-les a coure amb la llet, oli i sal. I posa-hi ceba escaldada amb aigua bullent. I quan siguin cuites posa-hi julivert, alfàbrega i moraduix i altres bones espècies i un poc de gingebre i d'agràs. | » |
| — Llibre de Sent Soví. Capítol CXVI (adaptació al català actual). | ||
- 1375. La gent menjava pa de faves en temps d’escassetat de cereals.[32]
- 1462. Guerra Civil catalana. Votacions amb faves.[33]
- 1498. Votacions amb faves a la vila d'Olot.[34]
- 1611. Miquel Agustí, en l'obra Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril, parla sobre el conreu de les faves.[36]
Vegeu també
[modifica]- Faves ofegades o a la catalana.
- Fava (plat) (faves a la turca)
- Ful medames
- Fabada
Referències
[modifica]
- ↑ «favera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «fava». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «fava» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Anselme Payen; Antoine Richard Précis d'agriculture theórique et pratique: a l'usage des écoles d'agriculture, des propriétaires et des fermiers. Hachette, 1851, p. 396–.
- ↑ Herbolari. Faves.
- ↑ Spain. Ministerio de Fomento. Gaceta Agrícola, 1881, p. 52–.
- ↑ MATEO BOX (Coord.), J.M.. Prontuario de agricultura. Cultivos agrícolas.. Mundi-Prensa Libros, 1 gener 2005, p. 267–. ISBN 978-84-8476-248-5.
- ↑ Canal MAPFRE Salud. Beneficios de las habas y composición nutricional.
- ↑ Manuel Hernández Rodríguez; Ana Sastre Gallego Tratado de nutrición. Ediciones Díaz de Santos, 8 març 1999, p. 130–. ISBN 978-84-7978-387-7.
- ↑ Gloria García. Alimentos Que Ayudan a Prevenir Y Combatir Enfermedades. Palibrio, 12 setembre 2012, p. 201–. ISBN 978-1-4633-3675-2.
- ↑ John G. Wagner. Farmacocinética clínica. Reverte, 1983, p. 380-. ISBN 978-84-291-5602-7.
- ↑ Plutarc. Escrits d’ètica pràctica (Moralia) (vol. I): Sobre l'educació dels infants. Com el jove ha d’escoltar la poesia. Fundació Bernat Metge, 9 desembre 2013, p. 132–. ISBN 978-84-9859-225-2.
- ↑ Jaume Fàbrega. La cuina del país dels càtars: cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provença. Cossetània Edicions, 2003, p. 304–. ISBN 978-84-96035-80-5.
- ↑ Libereso Guglielmi. Ricette per ogni stagione: con le erbe e i fiori delle Alpi del Mare. Edizioni Zem, 12 juny 2014, p. 23–. ISBN 978-88-98477-03-6.
- ↑ Històries de mar. El temporal de les faves.
- ↑ Josep Pla. El temporal de les faves.
- ↑ Pausanies. Description of Greece.
- ↑ Josep M. Sugranyes. Garbellada de refranys: aires de serè en la nostra parla. Cossetània Edicions, 1999, p. 61–. ISBN 978-84-89890-47-3.
- ↑ M. Teresa Espinal; Maria Teresa Espinal i Farré Diccionari de sinònims de frases fetes. Univ. Autònoma de Barcelona, 2004, p. 643–. ISBN 978-84-8415-565-2.
- ↑ Joaquim Martí Mestre. Diccionari històric del valencià col·loquial: Segles XVII, XVIII i XIX. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 250–. ISBN 978-84-370-8598-2.
- ↑ Marcus Tullius Cicero. Œuvres Complètes ... Traductions Nouvelles Par MM. Andrieux, Agnant [and Others], Etc. (Notice Sur Cicéron. [By M. P. A. de Golbery.]-Tableau Synchronique de la Vie Et Des Ouvrages de M. T. Cicéron. Par A. Lucas.), 1837, p. 304–.
- ↑ C. Plinius Secundus Maior. Histoire naturelle de Pline, 1773, p. 368–.
- ↑ Rafael Rodriguez Mohedano. Historia literaria de España ...: origen, progresos, decadencia y restauracion de la literatura española ... con las vidas de los hombres sabios ... juicio critico de sus obras, extractos y apologiás .... F.X. Garcia, 1781, p. 541–.
- ↑ Caton, Varron, Columelle, Palladius. Dubochet, 1851, p. 206–.
- ↑ Pedanius Dioscorides; Francisco Cortés Gabaudan Dioscórides. Estudios y traducción. Universidad de Salamanca, 1 gener 2006, p. 171–. ISBN 978-84-7800-459-1.
- ↑ Alexander Roberts; Sir James Donaldson Ante-Nicene Christian Library: Clement of Alexandria, v. 2 (1869). T. and T. Clark, 1869, p. 94–.
- ↑ Lillian I. Larsen; Samuel Rubenson Monastic Education in Late Antiquity: The Transformation of Classical Paideia. Cambridge University Press, 31 juliol 2018, p. 273–. ISBN 978-1-108-16884-7.
- ↑ Apicius. Apici Caeli De Re coquinaria libri 10. Winter, 1867, p. 108–.
- ↑ Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 411–.
- ↑ Eliana Thibaut i Comalada. Cuina medieval catalana: història, dietètica i cuina. Cossetània Edicions, 2006, p. 366–. ISBN 978-84-9791-216-7.
- ↑ Rudolf Grewe. Libre de Sent Soví: receptari de cuina. Barcino, 1979. ISBN 978-84-7226-071-9.
- ↑ Institución Milá y Fontanals. Departamento de Estudios Medievales; Catalonia (Spain). Servei d'Arxius; Institución Milá y Fontanals. Unidad Estructural de Investigación de Estudios Medievales Miscel·lània de textos medievals. Editorial CSIC - CSIC Press, p. 134–. ISSN 02132257.
- ↑ Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de don Juan II: documentos relativos á aquellos sucesos. el Archivo, 1860, p. 343–.
- ↑ Esteban Paluzíe y Cantalozella. Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, su historia civil, religiosa y local: biografias de sus hijos mas notables en letras, armas, etc. Estab. tip. de J. Jepús, 1860, p. 1–.
- ↑ Gabriel Alonso de Herrera. Agricultura general, 1. Imprenta Real, 1818, p. 152–.
- ↑ Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617.