Victoria (partit polític grec)
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit polític | ||||
Ideologia | conservadorisme religiós oposició a la immigració antimaçoneria nacionalisme cristià | ||||
Religió | Església Ortodoxa Grega | ||||
Alineació política | dreta ultradreta | ||||
Història | |||||
Creació | 17 juny 2019 | ||||
Governança corporativa | |||||
Presidència | Dimitris Natsios (en) | ||||
Parlament Hel·lènic | |||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | nikh.gr | ||||
El Moviment Patriòtic Democràtic - Victoria (en grec: Νίκη, Niki) és un partit polític grec conservador fundat per l'educador Dimitris Natsios en 2019.[1]
El partit adopta un enfocament altament etnocèntric per abordar el repte demogràfic, defensant les fronteres tancades i fent servir una retòrica ultranacionalista sobre els valors familiars.[2] S'associa amb els clergues de l'església ortodoxa grega. A més, el partit promou opinions anti-LGBTQ[3] i ha participat en la difusió de propaganda contra les vacunes enmig de la pandèmia de la Covid-19.[4] El seu líder, Dimitris Natsios, també s'ha mostrat contrari a la legalitat dels avortaments a Grècia.[5]
Història
[modifica]El partit va ser fundat pel professor d'educació pública i teòleg Dimitrios Natsios el 17 de juny de 2019 a Tessalònica, després de la signatura de l'acord de Prespa i un mes abans de les eleccions parlamentàries de 2019, en les quals no va participar.[6] En les següents, però, van presentar la candidatura del Partit,[7] estant a punt d'entrar al Parlament (2.92%), afavorits per l'exclusió d'Alba Daurada. Va reunir els percentatges més grans en el nord de Grècia i específicament a Macedònia. Amb la repetició electoral de juny de 2023, finalment van obtenir el suport necessari (192.154 vots i el 3.7%) per entrar al Parlament amb 10 escons.[8]
Es va denunciar el vincle d'alguns candidats amb els clergues dels monestirs del mont Atos, així com de les confraries cristianes ortodoxes,[9] però el monestir de Philotheou i el monestir de Karakallos van negar públicament els informes.[10][11] L'arquebisbe Jerónim va expressar la seva oposició a la instrumentalització de la fe,[12] i el metropolità Anthimos d'Alexandrópolis es va referir a la intervenció dels cercles eclesiàstics a favor dels partits.[13]
Respecte al finançament del partit,[14] s'ha afirmat que va rebre suport d'empresaris i armadors específics, com Victor Restis, que van negar qualsevol participació,[15] mentre que el partit va declarar que els seus ingressos provenen exclusivament de les donacions dels membres, i va sol·licitar el control financer per a tots els partits grecs.[16]
Ideologia
[modifica]Niki ha estat descrit com un partit que pertany a l'espai més ampli de l'extrema dreta,[17] amb la religió, la pàtria i la família com a eixos principals. El partit no se situa a si mateix en l'espectre esquerra-dreta, mentre que proposa una “governança cristianocéntrica” amb una separació paral·lela dels partits polítics de l'Estat. D'acord amb la seva constitució, els expolítics, funcionaris governamentals i maçons no són acceptats com a membres del partit.[18] Així mateix, les posicions del partit inclouen el reclam que aquells polítics que han participat en governs acusats de dilapidar els diners públics i augmentar el deute públic han de retre comptes davant els tribunals, així com limitar el seu dret a la reelecció.
El partit fa referència a característiques de la nació grega que promou com la llengua, la història i la tradició, mentre que posa especial èmfasi en l'educació, criticant certs continguts dels llibres escolars i prejudiciant la redacció de nous. S'oposa fortament als avortaments[5] i a l'educació sexual. Manté una postura negativa cap a la comunitat LGBT, el matrimoni entre persones del mateix sexe i l'adopció entre persones del mateix sexe.[3] El partit ha promogut opinions antivacunes durant la Pandèmia COVID-19.[4]
En matèria de política exterior, el partit rebutja per complet l'Acord de Prespa.[1] Manté una actitud neutral cap a tercers països, afavorint l'ortodòxia com a element unificador dels pobles balcànics. No està d'acord amb el suport de Grècia a Ucraïna respecte a la invasió de Rússia, preferint en canvi la neutralitat. Quant a les relacions de Grècia amb Turquia, argumenta que els problemes entre ells només poden resoldre's amb una demostració de força.
Resultats electorals
[modifica]Parlament grec
[modifica]Elecció | Participació | Posició | Govern | Lider | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Vots | % | ±pp | Escons | +/− | ||||
2023 (I) | 172,208 | 2.92% | Nou | 0 / 300 |
Nou | 6è | Extraparlamentari | Dimitris Natsios |
2023 (II) | 192,239 | 3.69% | +0.77 | 10 / 300 |
10 | 7è | Oposició |
Parlament europeu
[modifica]Elecció | Vots | % | Escons | +/- | Pos. | Líder |
---|---|---|---|---|---|---|
2024 | 173,574 | 4.37 | 1 / 21 |
Nou | 6è | Dimitris Natsios |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Εκλογές 2023: Δημήτρης Νατσιός, ο θεολόγος που έβαλε τη «Νίκη» στον εκλογικό χάρτη». ProtoThema, 18-05-2023. [Consulta: 24 juny 2023].
- ↑ Smith, Helena «Greek voters propel new far-right Spartans group into parliament» (en anglès). The Guardian, 26-06-2023. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 3,0 3,1 Fallon, Katy. «‘Very worrying’: Three far-right parties enter Greek parliament» (en anglès). [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 ««Νίκη»: Γεροντάδες του Αγίου Όρους, αντιεμβολιαστές και ρωσοφιλία» (en grec), 27-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ 5,0 5,1 ΙΝ, Σύνταξη. «Νέες προκλητικές δηλώσεις Νατσιού: Τάχθηκε κατά των αμβλώσεων και της υποχρεωτικότητας του εμβολιασμού» (en grec), 04-07-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Εκλογές 2023: Δημήτρης Νατσιός, ο θεολόγος που έβαλε τη «Νίκη» στον εκλογικό χάρτη» (en grec), 18-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ ΙΝ, Σύνταξη. «Άρχισαν να παίρνουν μορφή οι «ορφανές» ψήφοι της ακροδεξιάς - Ποιο είναι το κόμμα «Νίκη»;» (en grec), 04-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ Newsroom. «Τελικά αποτελέσματα εκλογών 2023: ΝΔ 40,55%, ΣΥΡΙΖΑ 17,83%, ΠΑΣΟΚ 11,86% - 8 κόμματα στη Βουλή» (en grec). [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Το σκοτεινό δίκτυο της Νίκης - Πώς το κόμμα του θεολόγου από το Κιλκίς έφτασε να διεκδικεί την είσοδό του στη Βουλή» (en grec), 12-06-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Εκλογές 2023 - Ιερά Μονή Φιλοθέου: Δεν έχουμε σχέση με το κόμμα ΝΙΚΗ» (en grec), 30-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Εκλογές 2023 – Μονή Καρακάλλου: Ανυπόστατα τα δημοσιεύματα για ανάμειξη στις εκλογές και σχέση με το κόμμα «Νίκη»» (en grec), 27-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ ΙΝ, Σύνταξη. ««Ως εδώ»: Παρέμβαση Ιερώνυμου για «εμπλοκή της Εκκλησίας και κληρικών της στα πολιτικά δρώμενα της χώρας»» (en grec), 27-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Μητροπολίτης Αλεξανδρουπόλεως κατά κόμματος «Νίκη»: «Εργαλειοποιούν τη θρησκευτική ταυτότητα» | Liberal.gr» (en grec). [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ Capital.gr. «Το ομιχλώδες τοπίο γύρω από το κόμμα Νίκη - Ποιοι και γιατί το στηρίζουν» (en grec). [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Βίκτωρ Ρέστης: Καμία σχέση με το κόμμα “Νίκη” | Sofokleousin.gr». [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Το κόμμα Νίκη, η «Ελλάς-Ελλήνων-Χριστιανών» θεωρία τους και η «λίγκα του Βορρά»» (en grec), 26-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ «Greece: Far right makes resurgence – DW – 06/30/2023» (en anglès). [Consulta: 31 agost 2023].
- ↑ ΙΝ, Σύνταξη. «Εκλογές: Ποιο είναι το κόμμα «Νίκη» που παραλίγο να μπει στη Βουλή» (en grec), 21-05-2023. [Consulta: 31 agost 2023].