Vrbaïta

Vrbaïta
Vrbaïta de la localitat tipus
Fórmula química	Tl₄Hg₃Sb₂As₈S20
Epònim	Karel Vrba (en)
Localitat tipus	Allchar (Alsar; Alshar), Roszdan, Macedònia del Nord
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.HF.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.HF.20
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.03 – Anhang
Dana	3.7.15.1
Heys	5.5.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 13,18Å; b = 23,23Å; c = 11,22Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris-negre fosc amb tint blavós, vermell fosc (fragment prim)
Exfoliació	bona en {010}
Fractura	irregular, desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	groc-vermell pàl·lid
Diafanitat	opaca
Densitat	5,27 a 5,33 g/cm³ (mesurada); 5,29 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1912
Símbol	Vrb
Referències

La vrbaïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Karl Vrba (1845-1922), professor de mineralogia de la Universitat Carolina de Praga, a la República Txeca.

Característiques

La vrbaïta és una sulfosal de fórmula química Tl₄Hg₃Sb₂As₈S₂₀. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vrbaïta pertany a «02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS» juntament amb els següents minerals: cilindrita, franckeïta, incaïta, levyclaudita, potosiïta, coiraïta, abramovita i lengenbachita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1912 al dipòsit d'Allchar, a Roszdan, a Macedònia del Nord. També ha estat trobada al complex intrusiu d'Ilímaussaq (Grenlàndia), a la mina Yunosawa (prefectura d'Aomori, Japó), al mont Beshtau (Piatigorsk, Rússia) i a la prospecció de tal·li de Lookout Pass (Utah, Estats Units).