Vés al contingut

Yo, puta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaYo, puta
Whore Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMaría Lidón
Protagonistes
ProduccióDolo Magan
Jose Magan
GuióAdela Ibáñez
MúsicaJavier Navarrete Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Aronovitch Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBernat Vilaplana Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPlaneta DeAgostini Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0404552 FilmAffinity: 237664 Allocine: 51523 Rottentomatoes: m/10004069-whore Letterboxd: the-life Allmovie: v306578 TCM: 538009 Metacritic: movie/the-life-whats-your-pleasure TMDB.org: 20502 Modifica el valor a Wikidata

Yo, puta és una pel·lícula espanyola de 2004 dirigida per Maria Lidon, elaborada a partir del llibre Jo, puta, d'Isabel Pisano, que en el moment de la seva publicació va ser un supervendes a Espanya i Itàlia.[1]

Argument

[modifica]

La pel·lícula ens mostra diversos aspectes del negoci de la prostitució. Fusionant realitat amb ficció, permet al públic tenir una visió d'aquest món ocult que desperta curiositat i morbositat. Inclou testimoniatges dolorosos, tocs d'humor i experiències reals. És també una ficció documental en la qual tres intèrprets narradors experimenten amb la prostitució de luxe: una actriu vinguda a menys (Daryl Hannah) que sedueix a amants rics; una estudiant que escriu un llibre en el qual entrevista diferents personatges (Denise Richards); i un client voyeur, atractiu i seductor (Joaquim de Almeida), que recorre als serveis de la primera i intenta arrossegar a la segona a aquest món.

Es va estrenar a Espanya el 7 de maig de 2004 i el 17 de desembre d'aquest mateix any als Estats Units.

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

La pel·lícula va ser durament criticada per la premsa estatunidenca sent valorada com la pitjor pel·lícula espanyola estrenada aquí de la història i una de les pitjors de la història[2] de tal manera que va rebre un dels premis a la pitjor direcció als Premis YoGa 2005.[3]

« "Batibull postmodern (...) Dramatúrgicamente mai funciona la mescla (...) en el seu desig de cridar l'atenció a qualsevol preu, Lidón no dubte a utilitzar recursos francament indignes."[4] »

Referències

[modifica]
  1. Yo, puta a letraslibres.com
  2. «'Tomatazos' a la española: las películas nacionales peor valoradas en 'Rotten Tomatoes'». Cinemanía, 25-08-2011. Arxivat de l'original el 29 d'agost de 2011. [Consulta: 25 agost 2011].
  3. Desde un terremoto hacia arriba, El País, 11 de març de 2005
  4. Batiaburrillo postmoderno, crítica de M. Torreiro a El País

Enllaços externs

[modifica]