Zao Wou-Ki
| Nom original | (zh-hant) 趙無極erfd  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r febrer 1920 Pequín (RP Xina) |
| Mort | 9 abril 2013 (93 anys) Nyon (Suïssa) |
| Causa de mort | complicació mèdica |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 1 |
| Altres noms | Chao, Wu-chi Zhao, Wuji Tsao, Wou-ki |
| Residència | França (1948–) París (1948–) |
| Formació | Académie de la Grande Chaumière Acadèmia d'Art de la Xina |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, dibuixant, dissenyador de segells, litògraf, artista |
| Membre de | |
| Professors | Lin Fengmian, Fang Ganmin (en)  i Wu Dayu (en) |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Zhao clan of Dagang (en) |
| Cònjuge | Françoise Marquet-Zao (1977–2013), mort May Zao (1958–1972), mort del cònjuge Xie Jinglan (1941–1957), divorci |
| Premis | |
Signatura  | |
 
 | |
Zao Wou-Ki (xinès tradicional: 趙無極, xinès simplificat: 赵无极, pinyin: Zhào Wújí; Beijing, 1920 – Nyon, Suïssa, 2013) és un pintor sinofrancès, relacionat amb la denominada «Nova Escola de París».
Biografia
[modifica]Va néixer a Pequín l'1 de febrer de 1920 dins d'una família de d'intel·lectuals i banquers.[1] Va aprendre la cal·ligrafia xinesa. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Hangzhou. Al Museu de Chongqing va organitzar una exposició de pintures xineses modernes i la seva primera exposició personal la va realitzar a Xanghai el 1947. El 1948 s'instal·là a París al barri de Montparnasse i va frequentar l'Atelier d'Othon Friesz. El seu aprenentatge de la llengua francesa va ser molt ràpid.[2]
Orientat cap a l'abstracció (tenyida d'una tendència individualista), va rebre la influència de Paul Klee. El 1950 el poeta Henri Michaux va escriure un text sobre vuit litografies: Lecture de huit lithographies de Zao Wou-Ki.[3] El 1980, va ser nomenat professor de pintura mural à l'École Nationale Supérieure des arts décoratifs. Va viure els primers anys del setanta del segle xx a Eivissa on comprà una casa a Can Fornet,[1] i entrà contacte amb el món artístic dels Països Catalans, sobretot amb Antoni Tàpies i Joan Miró.[4] El 2001, Zao Wou-Ki va rebre el Premi de la Fundació Taylor,[2] i el 4 de desembre de 2002 va ser elegit membre de l'Académie des Beaux-Arts, on va rebre la butaca de Jean Carzou.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Verdera Ribas. «Zao-Wou, Ki». A: Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera.
- ↑ 2,0 2,1 «ZAO Wou-Ki» (en francès). Académie des Beaux-Arts, s.d. Arxivat de l'original el 2012-06-16. [Consulta: 7 setembre 2019].
- ↑ Michaux, Henri. Lecture par Henri Michaux, de huit lithographies de Zao Wou Ki. (en francès). París: Édition Euros et R.J. Godet, 1950.
- ↑ «Zao Wou-Ki». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Taillibert, Robert. «Discours lors de la séance publique de réception de M. Zao Wou-Ki» (en francès). Académie des Beaux-Arts, 26-11-2003. [Consulta: 7 setembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Duby, Georges. Zao Wou-Ki (en francès). París: L'Échoppe, 2001. ISBN 2840681315.
- Chalumeau, Jean-Luc. Zao Wou-Ki "Ce qui est abstrait pour vous est réel pour moi" (en francès). París: Cercle d'art, 2001, p. 63 (Découvrons l'art - XIXe siècle). ISBN 2702206220.
Enllaços externs
[modifica]- «Zao Wou-Ki». Institut Valencià d'Art Modern, 2001. [Consulta: 7 setembre 2019].
