parlar

Potser volíeu: PARLAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/pərˈɫ/
Occidental:	nord-occidental /parˈɫa/, valencià /paɾˈɫaɾ/
Informal:	balear /pəɫˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *paraulare, segle XII, del llatí tardà parabolari ‎(«fer comparacions»), del llatí clàssic parabola.

Verb

parlar intr., trans.

1. Expressar amb sons articulats per tal de comunicar-se amb altres.

   El meu fill ja parla.

2. Saber o usar una llengua, un idioma.

   Jo parlo tres idiomes amb fluïdesa.

3. Enraonar, tenir una conversa.

   Vols que parlem de la nova pel·lícula?

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	parlar			haver parlat
gerundi	parlant			havent parlat
participi	parlat, parlada, parlats, parlades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	parlo	parles	parla	parlem	parleu	parlen
	parle						val
	parli						sept
	parl				parlau		bal, alg
				parlam			bal
imperfet	parlava	parlaves	parlava	parlàvem	parlàveu	parlaven
passat simple	parlí	parlares	parlà	parlàrem	parlàreu	parlaren
futur	parlaré	parlaràs	parlarà	parlarem	parlareu	parlaran
condicional	parlaria	parlaries	parlaria	parlaríem	parlaríeu	parlarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	parli	parlis	parli	parlem	parleu	parlin
	parle	parles	parle			parlen	occ, bal
imperfet	parlés	parlessis	parlés	parléssim	parléssiu	parlessin
		parlesses		parléssem	parlésseu	parlessen
	parlàs	parlassis	parlàs	parlàssim	parlàssiu	parlassin	bal
		parlasses		parlàssem	parlàsseu	parlassen	val, bal (1)
	parlara	parlares	parlara	parlàrem	parlàreu	parlaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	parla	parli	parlem	parleu	parlin
	–				parlau		bal, alg
	–		parle			parlen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				parlàvom	parlavo		centr, n-occ
	parlavi						sept
	parlaia	parlaies	parlaia	parlàiem	parlàieu	parlaien	n-occ
condicional	parlariva	parlarives	parlariva	parlarívem	parlaríveu	parlariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	parlo	parlos	parlo	parleguem	parlegueu		n-occ
imperfet	parlessi		parlessi				sept, alg
	parlessa						centr, n-occ
	parleguessa	parleguesses	parlegués	parleguéssom	parleguéssou	parleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... parlat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... parlar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... parlat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... parlat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... parlat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... parlat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... parlar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... parlat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... parlat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... parlat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: parlo, parla, parlem

Derivats

• benparlat
• malparlar
• parlada
• parlador
• parlant
• parlament
• parler
• parlotejar

Sinònims

• anomenar, dir
• barbollar, clacar, garlar, rallar, verbejar, xerrar, xerrotejar
• confabular, conferir, conversar, dialogar, discutir, enraonar, xerrar
• murmurar, revelar, xerrar

Traduccions

• Alemany: sprechen ^(de), reden ^(de)
• Anglès: to speak ^(en), to talk ^(en)
• Castellà: hablar ^(es)
• Eslovac: hovoriť ^(sk)
• Eslovè: govoriti ^(sl)
• Esperanto: paroli ^(eo)
• Francès: parler ^(fr)
• Grec: μιλάω ^(el) ‎(milao)
• Hindi: बोलना ^(hi) [1,2]
• Italià: parlare ^(it)

• Llatí: parlare ^(la)
• Llengua de signes catalana: PARLAR ^(csc)
• Polonès: mówić ^(pl)
• Portuguès: falar ^(pt)
• Romanès: vorbi ^(ro)
• Rus: говорить ^(ru) ‎(govorit)
• Sicilià: parrari ^(scn)
• Tahitià: ta parau ^(ty)
• Txec: hovořit ^(cs)

Nom

parlar m. ‎(plural parlars)

1. Manera d’expressar-se.

Sinònims

• accent, dialecte
• idioma, llengua, llenguatge, parla

Traduccions

• Alemany: Sprechweise ^(de)
• Anglès: talk ^(en), speech ^(en)
• Castellà: habla ^(es)

• Francès: parler ^(fr), langue ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PARLAR ^(csc)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: parlar