Vés al contingut

centuplico

De Viccionari
Potser volíeu: centuplicò

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /sən.tuˈpɫi.ku/, occidental /sen.tuˈpɫi.ko/
  • Rimes: -iko

Verb

[modifica]

centuplico

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de centuplicar.
    [Jo] centuplico, centuplique, centuplic o centupliqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb centuplicar.
    [Que jo] centuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] centupliqui o centuplique.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb centuplicar.
    [Que ell/ella/vostè] centuplico, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] centupliqui o centuplique.

Castellà

[modifica]
Peninsular: septentrional /θen.tuˈpli.ko/, meridional \θeŋ.tuˈpli.ko\
Americà: alt /sen.tuˈpli.k(o)/, baix \seŋ.tuˈpli.ko\, austral /sen.tuˈpli.ko/

Verb

[modifica]

centuplico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb centuplicar

Italià

[modifica]

Verb

[modifica]

centuplico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de centuplicare

Llatí

[modifica]

Verb

[modifica]

centūplicō ‎(1a present?), centūplicās ‎(2a present), centūplicāre ‎(infinitiu), centūplicāvī ‎(perfet), centūplicātum ‎(supí)

  1. centuplicar, jo centuplico