conjunt

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuɲˈʒun/
	balear /koɲˈʒunt/, /kuɲˈʒun/
Occidental:	nord-occidental /koɲˈd͡ʒun/
	valencià /koɲˈd͡ʒunt/, /koɲˈd͡ʒun/

• Rimes: -unt
• Etimologia: Del llatí conjunctus, segle XVII.

Nom

conjunt m. ‎(plural conjunts)

1. Agrupació d'elements amb una característica comuna.
2. Sèrie, mena, tipus, sort.
3. Grup musical, banda.
4. Peces de roba que resten bé plegades.

Sinònims

• acumulació, aplec, col·lecció.
• agrupació, bateria, grup, lot, suma.
• complex.
• equipament, joc, aplec.
• terna, vestit.

Traduccions

conjunt [1] (agrupació)

• Anglès: whole ^(en)
• Castellà: conjunto ^(es) m.

conjunt [2] (sèrie)

• Anglès: set ^(en)
• Castellà: conjunto ^(es) m.

conjunt [3] (grup musical)

• Alemany: Gruppe ^(de) f.
• Anglès: group ^(en), band ^(en)
• Castellà: conjunto ^(es) m.
• Eslovac: súbor ^(sk) m.
• Francès: groupe ^(fr) m.
• Italià: gruppo ^(it) m.
• Polonès: grupa ^(pl) f., zespół ^(pl) m.
• Portuguès: conjunto ^(pt) m.

conjunt [4] (peces de roba)

• Castellà: conjunto ^(es) m.

Adjectiu

conjunt m. ‎(femení conjunta, plural masculí conjunts, plural femení conjuntes)

1. Unit o incorporat a una altra cosa.

Sinònims

• junt, plegats.
• unit.

Traduccions

Unit o incorporat

• Castellà: conjunto ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: con·junt (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: conjunt