extremus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛksˈtreː.mʊs/
• Etimologia: De exterus.

Adjectiu

extrēmus m., extrēma f., extrēmum n.

1. extrem, el més allunyat, exterior

   «Extremum oppidum Allobrogum est Genava.» ()

   Ginebra és la ciutat més allunyada del país dels al·lòbrigues.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	extrēmus	extrēma	extrēmum		extrēmī	extrēmae	extrēma
Vocatiu	extrēme	extrēma	extrēmum		extrēmī	extrēmae	extrēma
Acusatiu	extrēmum	extrēmam	extrēmum		extrēmōs	extrēmās	extrēma
Genitiu	extrēmī	extrēmae	extrēmī		extrēmōrum	extrēmārum	extrēmōrum
Datiu	extrēmō	extrēmae	extrēmō		extrēmīs
Ablatiu	extrēmō	extrēmā	extrēmō		extrēmīs