licet

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlɪ.kɛt/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *leik- ‎(«preparar per vendre»).

Verb

licet ‎(present^?), licēre ‎(infinitiu), licuit ‎(perfet), licitum ‎(supí); defectiu, impersonal

1. permetre, estar permès, ser lícit

   Ex.: Licet nemini contra patriam ducere exercitum , (traducció:«A ningú se li permet conduir l'exèrcit contra la pròpia pàtria.»)

2. permetre, tenir permís, tenir llicència

   Ex.: Licetne pauca? , (traducció:«Tinc permís per parlar?»)

Derivats

• licēns
• licitus
• scīlicet