Vés al contingut

oro

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): (nom)
Oriental:  central /ˈɔ.ɾu/
balear /ˈɔ.ɾo/, /ˈɔ.ɾu/
Occidental:  nord-occidental /ˈɔ.ɾo/, valencià /ˈo.ɾo/
  • Pronúncia(i): (verb) central /ˈo.ɾu/, occidental /ˈo.ɾo/
  • Rimes: -oɾo
  • Etimologia: Del castellà oro, segle XIX.

oro m. ‎(plural oros)

  1. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes representada per una moneda d’or.
  2. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla.

Relacionats

[modifica]
Colls de la baralla
en català
Coll de copes Coll de bastos Coll d’espases Coll d’oros
copes bastos espases oros

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

oro

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de orar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·ro (2)

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]

oro m. ‎(plural oros)

  1. or
  2. (jocs de cartes) oro

Compostos i expressions

[modifica]

Relacionats

[modifica]
Colls de la baralla
en castellà
Coll de copes Coll de bastos Coll d’espases Coll d’oros
copas bastos espadas oros

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: o·ro (2)

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre oro

Esperanto

[modifica]

oro ‎(incomptable, acusatiu oron)

  1. or

Relacionats

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈɔː.ro/

oro m. ‎(plural ori)

  1. or

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: ò·ro (2)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈoː.roː/
  • Etimologia: Derivat de ōs.

Verb

[modifica]

ōrō ‎(1a present?), ōrās ‎(2a present), ōrāre ‎(infinitiu), ōrāvī ‎(perfet), ōrātum ‎(supí)

  1. parlar
  2. pregar

Sinònims

[modifica]