expel·lir
Jump to navigation
Jump to search
Catalan
[edit]Etymology
[edit]Borrowed from Latin expellere, with normal change of conjugation to -ir. Compare the inherited doublet espellir.
Pronunciation
[edit]Verb
[edit]expel·lir (first-person singular present expel·leixo, first-person singular preterite expel·lí, past participle expel·lit)
- (transitive) to exhale, breathe out
- Synonym: expulsar
Conjugation
[edit] Conjugation of expel·lir (third conjugation, with -eix-)
Further reading
[edit]- “expel·lir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “expel·lir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “expel·lir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “expel·lir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.