Léngoe gàllo-itàliche
ZE
|
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ |
| Léngoe gàllo-itàliche | |
|---|---|
| Parlòu in |  Itàlia,  Sàn Marìn,  Svìsera,  Mónego,  Frànsa
|
| Clasificaçión | |
| Filogénexi | Léngoe indoeoropêe Itàliche Romànze Romànze òcidentâli Gàllo-Itàliche |
| Sudivixón | Piemontéize Lonbàrdo Emiliàn Romagnòllo Lìgure (Véneto)[1][2] Gàllo-itàlico de Sicìlia Gàllo-itàlico de Baxilicâ |
| Còdichi de clasificaçión | |
| Linguist List | gait (EN)
|
| Glottolog | gall1279 (EN)
|
 | |
E léngoe gàllo-itàliche, gàllo-italién, gàllo-cisalpìnn-e ò, senpliceménte, cisalpìnn-e són l'insémme ch'o l'arechéugge a ciù pàrte de léngoe romànze parlæ inte l'Itàlia do Nòrd. In particolâ quéste són o Piemontéize, o Lonbàrdo, l'Emiliàn, o Romagnòllo e o Lìgure[3]. Scibén che pi-â ciù pàrte di lengoìsti a léngoa véneta a l'é pe cóntra da consciderâ into ràmmo de léngoe ìtalo-dàlmate, ségge pe Ethnologue che pe Glottolog a saiéiva da inserî into grùppo de gàllo-itàliche[1][2].
E léngoe inclûze inte 'sto grùppo chi són parlæ ànche into dipartiménto de Àrpi Marìtime in Frànsa, into Cantón Ticìn e inte quéllo di Grixoîn in Svìsera, óltre che inte micronaçioîn de Mónego e Sàn Marìn. Pe de ciù, in çèrti câxi e léngoe chi inclûze són ancón parlæ in di stâti dónde a gh'é stæta 'n'inportànte inmigraçión da-a penîzoa italiànn-a.
Formæ da 'n substratum derivòu da-e léngoe cèltiche e 'n superstratum ch'o vêgne da-e léngoe germàniche, spécce da-o Longobàrdo, e léngoe gàllo-itàliche se són evolûe in sciâ bâze do Latìn parlòu inta zöna, ciamâ da-i români Gallia Cisalpina. Quésto grùppo o l'à avûo pe l'ùrtima pàrte tàrda antighitæ e l'inìçio de l'Etæ de Mêzo 'n stréito ligàmme lengoìstico co-a Gallia e a Rhaetia, scitoæ a ponénte e a nòrd de-e Àrpi. A partî da-a fìn do Medioêvo, e léngoe de quésto grùppo àn adotòu de caraterìstiche che vêgnan ànche da-e léngoe do grùppo ìtalo-dàlmata, parlæ ciù a sùd.
Cómme rizultâto de 'sto fæto chi, e léngoe gàllo-itàliche àn de caraterìstiche che vêgnan ségge da-e léngoe gàllo-romànze parlæ ciù a ponénte e a nòrd-òvest (cómme o Françéize, l'Arpitàn, o Catalàn e l'Òcitàn) e da-e léngoe ìtalo-dàlmate difûze into rèsto da penîzoa (e quæ inclùddan o Véneto[4], o Dalmàtico, o Toscàn, l'Italiàn centrâle, o Napolitàn e o Siciliàn). Pe 'sta raxón chi a gh'é 'n fòrte dibàtito in sciâ corètta clasificaçión de léngoe do grùppo gàllo-itàlico[5]. Defæti són ragrupæ da çèrti studiôzi co-e léngoe gàllo-romànze[6][7][8][9] e da âtri co-e ìtalo-dàlmate[10][11][12][13][14].
E léngoe gàllo-itàliche àn infloensòu in vàrio mòddo ànche e variànte locâli de l'italiàn e a ciù pàrte di sò parlànti a l'à 'na digloscia con l'italiàn stàndard. Tra-e divèrse léngoe regionâli, quélle do grùppo gàllo-itàlico són e ciù a âto réizego d'estinçión, co-o nùmero di sò parlànti ch'o l'é in contìnoa diminuçión.
Clasificaçión
[modìfica | modìfica wikitèsto]
Fonologîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]Confrónti
[modìfica | modìfica wikitèsto]Nòtte
[modìfica | modìfica wikitèsto]- ↑ 1,0 1,1 (EN) Venetian, in sce glottolog.org. URL consultòu o 26 òtôbre 2021.
- ↑ 2,0 2,1 (EN) Venetian, in sce ethnologue.com. URL consultòu o 26 òtôbre 2021.
- ↑ (IT) Michele Loporcaro, Profilo linguistico dei dialetti d'Italia, Bâri, Laterza, 2009, ISBN 88-42-08920-6.
- ↑ Clasificaçión controvèrsa
- ↑ Aprêuvo a 'sto dibàtito chi, inta Wikipedia Lìgure e léngoe gàllo-itàliche no són pe òua inclûze inte nisciùn di doî sotogrùppi de léngoe ìtalo-òcidentâli.
- ↑ (EN) Romance, in sce ethnologue.com. URL consultòu o 26 òtôbre 2021.
- ↑ (EN) Geoffrey Hull, The linguistic unity of northern Italy and Rhaetia, University of Sydney, 1982.
- ↑ (EN) Giuseppe Longobardi, Theory and experiment in parametric minimalism. The case of Romance Negation, in Rob Pensalfini, Myfany Turpin e Diana Guillemin, Language description informed by theory, John Benjamins Publishing Company, 2014, ISBN 90-27-27091-0.
- ↑ (EN) Marco Tamburelli e Lissander Brasca, Revisiting the classification of Gallo-Italic: a dialectometric approach (abstract), in Digital Scholarship in the Humanities, vol. 33, n. 2, Zùgno 2018, pp. 442-455.Védde chi ascì [1].
- ↑ Cómme Giovan Battista Pellegrini, Tullio De Mauro, Maurizio Dardano, Tullio Telmon, védde (IT) Enrico Allasino et al., Le lingue del Piemonte (PDF), Torìn, Istituto di Ricerche Economico Sociali del Piemonte, 2007 (archiviòu da l'url òriginâle o 10 agósto 2011).
- ↑ (IT) Vincenzo Orioles, Classificazione dei dialetti parlati in Italia (PDF), in sce orioles.it. URL consultòu o 26 òtôbre 2021.
- ↑ (IT) Michele Loporcaro, Profilo linguistico dei dialetti italiani, Bâri, Laterza, 2009, p. 70, ISBN 88-42-08920-6.
- ↑ (EN) Martin Maiden e Mair Parry, The Dialects of Italy, Routledge, 2006, p. 3, ISBN 1-134-83436-5.
- ↑ (EN) Anna Laura Lepschy e Guilio Lepschy, The Italian Language Today, 2ª ed., Routledge, 2013, p. 41, ISBN 1-136-13276-7.
Bibliografîa
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (DE) Adolfo Mussafia, Beitrag zur Kunde der norditalienischen Mundarten im XV. Jahrhunderte, Viénna, Karl Gerold's Sohn, 1873, ISBN 92-31-03798-6.
- (DE) Gerhard Rohlfs, Rätoromanisch: die Sonderstellung des Rätoromanischen zwischen Italienisch und Französisch : eine kulturgeschichtliche und linguistische Einführung, Mónego de Bavêa, C.H. Beck'ssche, 1975, pp. 1-20.
- (EN) Bernard Comrie, Bill Louw, Professor of Linguistics Maria Polinsky, Stephen Matthews, Maria Polinsky, The Atlas of Languages: The Origin and Development of Languages Throughout the World, Facts on File, 1996, p. 40, ISBN 0-816-03388-9.
- (EN) Stephen Wurm, Atlas of the world's languages in danger of disappearing, 1ª ed., UNESCO, 2001, p. 29, ISBN 92-31-03798-6.
- (EN) Geoffrey Hull, The Linguistics Unity of Northern Italy and Rhaetia: Historical grammar of the Padanian language, Sydney, Beta Crucis Editons, 2017, ISBN 1-549-91328-X.
Âtri progètti
[modìfica | modìfica wikitèsto]
Wikimedia Commons a contêgne di files in sce léngoe gàllo-itàliche
Colegaménti estèrni
[modìfica | modìfica wikitèsto]- (EN) Gallo-Italian, in sce ethnologue.com. URL consultòu o 26 òtôbre 2021.
- (IT) Galloitalico: più gallo o più italico?, in sce patrimonilinguistici.it. URL consultòu o 26 òtôbre 2021.
- (IT) Il galloitalico di Sicilia, in sce itispiazza.it. URL consultòu o 26 òtôbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 12 dexénbre 2008).
- (IT) Galloitalici di Basilicata, in sce galloitalico.it, 7 zenâ 2010. URL consultòu o 26 òtôbre 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 7 zenâ 2010).