Vejatz lo contengut

Las Tors

Aqueste article es redigit en lengadocian.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Vilatge d'Occitània
Las Tors
Lastours
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vilatge de las Tors.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 20′ 06″ N, 2° 22′ 47″ E
Superfícia 2,80 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
383 m
200 m
163 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1119
La Val d'Orvièlh (Lo Mas de Cabardés abans 2015)
Intercom
200042463
CC de la Montanha Negra
Cònsol Max Brail
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
157 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

160 ab.
Densitat 59,29 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11600
Còde INSEE 11194

Las Tors (Lastours en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Comunas a l'entorn.

Las fòrmas ancianas son : Castrum de Lastors en 1130, Decimarium Beati Petri de Cabareto en 1269, Riperia Cabareti en 1277, Ripparia Cabbareti en 1490, Lastors en 1340-41, Riperia Cabareti en 1347, Les Tourtz en 1610, Lastours en 1781 [1].
Lo nom tor representa lo castèl [2], ací las tres tors de la senhoriá de Cabaret, a l'origina del Cabardés, dont Cabaret, la principala, Surdespina e Quertinhós, que tornèron bastir sus l'acrin a l'epòca de l'ocupacion en i ajustant la Tor Regina (= Reiala).

L'ensemble de las tors es designat coma Las Tors de Cabaret. Las fòrmas ancianas son Ipsi castelli quae sunt in pic quae vocant Cabarez en 1063, Las Tortz de Cabardès en 1209, Castra Podii Cabareti en 1277 [3].
Cabaret vendriá segon Dauzat de la meteissa rasic prelatina que Cabarà. La fòrma donada per Gregòri de Tors, Caput arietis, cap de marre (aret), non seriá qu'una marrida latinizacion[4].
En partent de Caverzago (Travo, Emília e Romanha), fundus Cabardiacus, a Veleia, Xavier Delamarre explica Cabardés per la proprietat de *Cabardios, nom celtic inatestat [5], çò que, en mai de la dificultat fonetica, daissa inexplicat lo nom de Cabaret. Mes Cab- es sovent celtic (e son resultat es Cav-).

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 1995 (2026) Max Brail sense  
abans 1981 ? Baptiste Castilla PS  
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 166, totala: 169

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
282 263 264

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 240 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 265 277 402 687 628 514 518

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
439
444
300
248
159
163
165
165
165
167
2009 2010
167
169
165
167
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 157 abitants e la densitat èra de 56,07 ab/km².

Lòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Véser tanben

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 200, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f292.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 681, a Tour
  3. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 144, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f52.item.texteImage
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 127, a Cabara
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 94 e 289