Mica
La mica es lo nom d’una familha de minerals, del grop dels silicacs sosgrop dels phyllosilicates format subretot de silicat d'alumini e de potassi. Amb lo qüars e lo feldspat, es un del constituents del granit.
Es utilizada coma substitut a la polvera d'aur
Etimologia
[modificar | Modificar lo còdi]Lo mot mica ven del latin micare significant brilhar, beluguejar[1].
Una autra etimologia dona "micalha, micalhar" qu'aqueste mineral es gresc[2].
Observacion
[modificar | Modificar lo còdi]La mica es un mineral de fulhets facils de separar los uns dels autres. S'es pro grand, la punta d'un cotèl o d'una agulha s'engulha dins lo plan del talh de mineral e de destriar aquestes fulhets de superfícia brilhanta. Los cristals son vists o perpendicularament al plan de talh, apareisson coma de grandas pampalhetas brilhantas translucidas de contorns exagonals, o parallelament a aqueste plan, apareissent coma des empilaments de fulhets[3].
Tipes de mica
[modificar | Modificar lo còdi]Es caracterizada per son estructura fulhetada (phyllosilicates) fasent mai sovent de pampalhetas, son treslús metallic e sa granda resisténcia a la calor.
Las micas sont classificadas en doas seriás:
- las micas blancas dioctaedricas XY3+2[AlSi3O10(OH,F)2]7− son de silicats rics en alumini e en potassi. La mica blanca mai frequent es la muscovita K+Al3+2[AlSi3O10(OH,F)2]7− (mineral incolor, brun de rebats daurats quand es alterat);
- las micas negras trioctaedricas XY2+3[Al1+xSi3-xO10(OH)2]7− son de silicats contenent subretot del magnèsi amb de potassi e de fèrre. De color brun a negre, las micas negras fon partit dels compausants màger dels granits, dels gneiss e dels micaschistas. Lor alteracion los transforma en clorita. La mica negra mai frequenta es la biotita K+(Mg,Fe,Ti)2+3[Al1+xSi3-xO10(OH)2]7− (mineral negra, brun de rebat bronzat).
Los dos tipes de mica se trapan dins las ròcas eruptivas e metamorficas. Son detriticas que se trapan dins las ròcas sedimentàrias.
Cristalloquimia
[modificar | Modificar lo còdi]Las micas forman un grop de minerals isostructurals, lo grop de la mica, comprenent lo sosgrop de la muscovita.
| Mineral | Formula | Grop pontual | Grop d'espaci |
|---|---|---|---|
| Muscovita | KAl2(Si3Al)O10(OH,F)2 | 2/m | C2/m |
| Paragonita | NaAl2(Si3Al)O10(OH)2 | m ou 2/m | Cc ou C2/c |
| Cherniquita | (Ba,Na)(V,Al,Mg)2(Si,Al)4O10(OH)2 | 2/m | C2/c |
| Roscoelita | K(V,Al,Mg)2AlSi3O10(OH)2 | 2/m | C2/m |
| Glauconita | (K,Na)(Fe,Al,Mg)2(Si,Al)4O10(OH)2 | 2/m | C2/m |
| Caladonita | K(Mg,Fe)(Fe,Al)[Si4O10](OH)2 | 2/m | C2/m |
| Ferroceladonita | K2Fe2+Fe3+Si8O20(OH)4 | 2/m | C2/m |
| Ferroaluminoceladonita | K2Fe2Al2Si8O20(OH)4 | 2/m | C2/m |
| Aluminoceladonita | KAl(Mg,Fe)2Si4O10(OH)2 | 2/m | |
| Cromceladonita | KCrMg(Si4O10)(OH)2 | 2 | C2 |
| Tobelita | (NH4,K)Al2(Si3Al)O10(OH)2 | 2/m | C2/m |
| Nanpingita | Cs(Al,Mg,Fe,Li)2(Si3Al)O10(OH,F)2 | 2/m | C2/c |
| Boromuscovita | KAl2(Si3B)O10(OH,F)2 | 2/m | C2/m |
| Montdorita | (K,Na)(Fe,Mn,Mg)2,5Si4O10](F,OH)2 | 2/m | C2/c |
| Cromfillita | (K,Ba)(Cr,Al)2[AlSi3O10](OH,F)2 | 2/m | C2/c |
| Shirocshinita | KNaMg2Si4O10F2 | 2/m | C2/m |
Utilizacions de la mica
[modificar | Modificar lo còdi]Las proprietats de las micas, lor transparéncia, lor eterogeneïtat, lors proprietats termicas e lor bona isolacion electrica, fan que se trapan dins nombrosas utilizacions.
Utilisation jos forma de papièr mica
[modificar | Modificar lo còdi]La mica es utilizada per sas proprietats d'isolant electric e de resisténcia a la calor.
Industrialament, la mica es aponduda en chuc dins de l'aiga, puèi transformada en papièr mica (amb de maquinas identicas a aquelas de las maquinas de papièr classic). Las bobinas de papièr mica son enseguida desbandas, banhadas de resinas (organicas e silicònas), e se cal contraempegadas sus un supòrt que pòt èsser un teissut de fibra de veire fibre o una fulha de polimèr, puèi de nòu enrotladas.
Aquestas bobinas de papièr impregnadas e contra enpegadas son alara:
- o talhadas en fuèlhas, unes fuèlhas se pòdon enseguida empilars e cachadas per donar de placas de diferentas espessors, mai o mens flexiblas
- o copadas dins lo sens de la logor per realizar de vetas
Las aplicacions màger son las seguentas:
- vetas per isolacion de las barras de coire dins los motors e alternators de nauta tension
- jos forma de dielectrica (isolant) dins los condensadors nauta tension e nauta frequéncia
- fuèlha isolanta electricament (sovent enducha de pasta termica) entre un compausant electronic (coma un transistor de poténcia) e un radiator (aquesta utilizacion es abandonada a causa de sa fragilitat e de sa conductivitat termica mejana[4])
- vetas per proteccion antifuòc dels cables electrics dins las installacions ont las exigéncias de seguretat son importantas (tunèls, naus, aeropòrts, espitals, metro, etc.): la proteccion mica permet a las installacions de foncionar mai longtemps en cas d'incendi
- placas de caufatge per aplicacions industrialas o aparelhs electrodomestics (torrador de pan, seca cabèl, forn de microondas, eca.)
- aplicacions industrialas diferentas (forns d'induccion, junts, pèças isolantas), junts automobils
La mica a remplaça l'amiant dins un cèrt nombre d'aplicacions de nauta temperatura o de proteccion contra l'incendi, que ten pas los mèsmes de riscs analògs (material inèrte, non toxic, se presentant jos forma de pampalhetas e non de fibras).
Utilizacion jos forme de pampalhetas o de polvera
[modificar | Modificar lo còdi]La mica es utilizada per sas proprietats de resisténcia al fuòc, son inercia quimica, son poder cobrissent, sa capacitat d'isolacion acostica. Per aquesta tòca es utilizada com carga dins de pinturas, de rebatedisses, de matèrias plasticas (per sa resisténcia a la traccion e a la flexion). Tanben s'apond a d'autres materials coma isolant acostic (automobilas) o antifuòc (pòrta copafuòc). Tanen s'utiliza per son aspècte estetic e decoratiu (cosmetics).
La mica a l'origine de la vida?
[modificar | Modificar lo còdi]Helen Hansma, de l’Universitat de Santa Barbara en Califòrnia, prepausa l'ipotèsi que l’apareisson de las primièras cellulas vivantas se seriá debanat dins un film d’aiga entre de fulhets de mica (« life between the sheets hypothesis »).
L'universitària remarca que los gropaments fosfats de l’ARN s'espacièron d’un miègnanomètre, coma la disténcia separant las cargas negativas sus la mica, e que sos fulhets an una concentracion en potassi similara a las cellulas.
Lo cicle jorn/nuèch, provocant la dilatacion e la contraccion termica dels fulhets de mica dins o al bòrd dels paleooceans, auriá donat l’energia que cal per trencar e rebastir de moleculas organicas (ARN e membranas cellularas) a la superfícia dels fulhets. Pasmens, l'observacion de la superfícia d'unes d'aquestes fulhets per un microscòpi de fòrça atomica mòstra que son cobèrts pas que que de moleculas organicas simplas. D'experimentacions son menadas sus des fulhets de mica banhats dins un liquid redonant las condicions dels oceans primitius per mira de formar de moleculas mai complèxas[5].
Commèrci
[modificar | Modificar lo còdi]En 2014, la França es plan exportatritz de mica, segon las doanas francesas. Lo prètz mejan a la tona a l'expòrt èra de 430 €[6].
Nòtas e referéncias
[modificar | Modificar lo còdi]- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ Wiktionnaire
- ↑ {{{títol}}}..
- ↑ Isolants au mica Propriétés thermiques et électriques du mica
- ↑ Hansma, « Possible origin of life between mica sheets », Journal of Theoretical Biology, vol. 266, , p. 175-188
- ↑ «Indicateur des échanges import/export». Direction générale des douanes. Indiquer NC8=25252000.
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- (fr) Berthois, L. (1962). Étude du comportement hydraulique du mica. Sedimentology, 1(1), 40-49 (http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-3091.1962.tb01145.x/abstract résumé]).
Articles connèxes
[modificar | Modificar lo còdi]- Biotita
- Muscovita
- Flogopita