El 10 de setembre el Govern nomenava Ramon Bassas com a nou director general d'Afers Religiosos de la Generalitat. Catalunya Religió l'ha entrevistat per conèixer, després d'un mes en el càrrec, quins són els àmbits d'actuació de la direcció general, quins són els reptes de treball i amb quins recursos compten per fer-ho. En l'extens diàleg, també s'ha parlat de l'ús del català en les comunitats religioses, i de l'actiu social que representen les confessions amb presència a Catalunya.
"El fet religiós no és només una dimensió privada; impacta col·lectivament i, com a societat, tenim l'obligació de governar-lo perquè no esdevingui un desgovern que generi conflictes", ha destacat Bassas en l'entrevista. La seva perspectiva és que Catalunya ha de continuar impulsant polítiques d'integració on les religions, en la seva diversitat, tinguin un paper visible i actiu. En aquest sentit, ha defensat el dret a la llibertat religiosa com un dret fonamental emparat en la Declaració Universal dels Drets Humans.
La direcció general d'Afers Religiosos no té competències executives directes, però sí la responsabilitat de facilitar el diàleg interreligiós, coordinar l'assistència religiosa en espais públics, i oferir suport a entitats religioses. Bassas ha explicat que els recursos econòmics de la direcció són limitats, però que aquests es complementen amb col·laboracions amb altres departaments del govern: "Si aconseguim sumar esforços amb altres àmbits com salut o justícia, aconseguirem que la feina tingui més impacte".
D'altra banda, un dels programes més consolidats de la direcció és la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que s'inicia cada any al novembre i pretén oferir una finestra a les inquietuds espirituals i religioses que conviuen en la societat actual. Bassas ha destacat la rellevància d'aquesta mostra per "connectar el món de la cultura amb el fenomen religiós, mostrant com les diferents creences s'articulen en la vida quotidiana".
El nou director també ha manifestat la seva preocupació per la manca de representació del fet religiós en els mitjans de comunicació públics, i ha apuntat que és un àmbit que s'ha de treballar: "Els mitjans reflecteixen la nostra realitat social, i si no donem veu a la dimensió religiosa, estem amagant una part fonamental de moltes persones i de la nostra pròpia història col·lectiva".
En aquesta nova etapa, Bassas busca donar continuïtat a projectes consolidats, però també establir nous camins de col·laboració amb les comunitats religioses i les institucions locals per assegurar que el dret a la llibertat religiosa i la convivència pacífica siguin pilars en la construcció d'una Catalunya inclusiva.
Bassas també ha destacat la importància de la formació contínua sobre temes d'interès col·lectiu relacionats amb la religió, com ara la convivència religiosa a l'escola i la diversitat cultural en espais laborals, o bé l'assistència religiosa a hospitals i presons. Per a Bassas, aquesta formació contribueix a "conèixer com funcionen els ciutadans, quins són els seus mecanismes de relació, d'interpretació, i de vida".
Un altre dels projectes que liderarà Bassas és la publicació periòdica del Baròmetre de les Religions, un estudi que es duu a terme cada tres o quatre anys amb l'objectiu de reflectir l'estat de la pràctica religiosa a Catalunya, amb especial atenció a les noves generacions. Aquest informe permetrà, segons explica Bassas, "detectar canvis i entendre com la societat catalana viu i interpreta la seva dimensió espiritual".
Finalment, Bassas ha fet una reflexió sobre la situació d'islamofòbia i l'extremisme, que han aflorat en determinades regions d'Europa. Bassas ha alertat que "hi ha qui vol treure profit de les tensions", i per això considera clau que la Generalitat faci una tasca pedagògica amb els ciutadans, evitant que es difonguin prejudicis sobre les comunitats religioses. "Cal veure-ho com un dret fonamental i no una concessió; és una responsabilitat pública garantir la llibertat religiosa i fomentar el respecte mutu entre confessions", ha recalcat.
Considera que aquesta convivència és crucial per a una societat democràtica: "Un dels índexs per valorar si una societat és democràtica o no és com té la seva relació amb la qüestió religiosa", defensa. Aquest compromís amb la cohesió també implica adaptar les normatives urbanístiques per facilitar l'obertura de centres de culte, un dels temes que sovint genera controvèrsia en alguns barris i municipis.
Bassas posa èmfasi en la necessitat de buscar solucions per "evitar tensions innecessàries amb les comunitats locals" i promoure una convivència pacífica, especialment en el cas de l'obertura de mesquites o centres de culte de confessions minoritàries.
Poder escoltar-ho en format podcast.
