Enric II de Navarra
Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra, 1503 - Pau, 1555) fou rei de Navarra, copríncep d'Andorra, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1503 (Gregorià) Sangüesa (Regne de Navarra) |
| Mort | 25 maig 1555 (52 anys) Hagetmau (França) |
| Sepultura | Catedral de Nostra Senyora de l'Assumpció de Lescar |
 Rei de Baixa Navarra Baixa Navarra | |
| 12 febrer 1517 – 25 maig 1555 ← Caterina I de Navarra – Joana III de Navarra → | |
 Comte de Foix | |
| 12 febrer 1517 – 25 maig 1555 ← Caterina I de Navarra – Joana III de Navarra → | |
 11è Copríncep laic d'Andorra | |
| 12 febrer 1517 – 25 maig 1555 ← Caterina I de Navarra – Joana III de Navarra → | |
| Activitat | |
| Ocupació | rei, governant |
| Altres | |
| Títol | Comte Rei de Navarra |
| Família | Senyoria d'Albret |
| Cònjuge | Margarida d'Angulema (1527–) |
| Fills | Joana III de Navarra, Joan de Navarra |
| Pares | Joan III Albret i Caterina I de Navarra |
| Germans | Carles de Navarra Anna de Navarra Isabel de Navarra Pedro de Albret Caterina de Navarra Quitèria de Navarra Andreu Febus de Navarra Magdalena de Navarra |
| Premis | |
Signatura  | |
.svg) | |
 | |
Orígens familiars
modificaFill dels reis de Navarra Joan III Albret i Caterina I de Navarra, nasqué el 24 d'abril de 1503.
Ascens al tron navarrès
modificaEl 1517, a la mort de la seva mare, va recollir la seva herència i no va tardar a iniciar negociacions amb Carles I per la restitució completa del Regne de Navarra, a Noyon el 1516, i a Montpeller el 1518, sense èxit, fins que el 1521 va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del rei de França. Tropes franceses enviades pel rei Francesc I de França, on destacaven les comandades per André de Foix, van entrar a Navarra i van ocupar Pamplona[1] però els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de França. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a Logronyo[2] i Noain al juny del 1521[2] per les tropes espanyoles, molt superiors en nombre amb la pèrdua de 5.000 homes en la que André de Foix va ser ferit i fet presoner, i els castellans van entrar a Pamplona, conquerint altre cop l'Alta Navarra, si bé la Baixa Navarra (la part més enllà dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fracès) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part és on va conservar el títol Enric II.
Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de Navarrenx, per fer front a un eventual atac castellà i es van plantejar opcions diplomàtiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opció que va fracassar per l'oposició del rei de França.
El 1525, combatent per França, fou fet presoner a Pavia, però es va poder escapar.
Núpcies i descendents
modificaEl 24 de gener de 1527 es va casar a Saint-Germain-en-Laye, prop de París, amb Margarida d'Angulema, filla de Carles IV d'Angulema i Lluïsa de Savoia, i germana de Francesc I de França. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Joana III de Navarra (1528-1572), reina de Navarra
- l'infant Joan de Navarra (v 1530-?), mort jove
Va morir a Pau el 29 de maig de 1555 i el va succeir la seva filla Joana III de Navarra, coneguda per Joana d'Albret.
Referències
modifica- ↑ Boissonnade, Prosper. Histoire de la reunion de la Navarre a la Castille. - (1479-1521) (en francès). Prosper Boissonnade, 1893, p. 549.
- ↑ 2,0 2,1 Oca y Merino, Esteban. Historia de Logroño (en castellà). Establecimiento Tip. de los Hijos de Merino, 1914, p. 79.
