Vés al contingut

Bisbat d'Estrasburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat d'Estrasburg
Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis
Imatge
La catedral d'Estrasburg
Tipusarxidiòcesi catòlica no metropolitana i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 48° 34′ 53″ N, 7° 45′ 06″ E / 48.5813°N,7.7516°E / 48.5813; 7.7516
França França
Alsàcia
Parròquies767
Població humana
Població1.860.000 (2017) Modifica el valor a Wikidata (224,64 hab./km²)
Llengua utilitzadafrancès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície8.280 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
bisbat de Belfort-Montbéliard, sud-oest
bisbat d'Espira, nord
arquebisbat de Friburg, est
bisbat de Metz, nord-oest
bisbat de Saint-Dié, sud-oest
bisbat de Basilea, sud Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle iv
CatedralNostra Senyora
Organització política
• ArquebisbePascal Delannoy
Lloc webdiocese-alsace.fr


Seu del bisbat del bisbat a Rue Brûlée
Porta de la catedral.
El seminari major d'Estrasburg.
Mapa del principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547.
El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes.
Escut de la diòcesi.

L'arquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu. Al 2014 tenia 1.380.000 batejats sobre una població de 1.843.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Pascal Delannoy.

Els bisbes d'Estraburg foren l'autoritat eclesiàstica de la diòcesi d'Estrasburg (o de Sant Arbogast d'Estrasburg) i prínceps de l'Imperi fins a la revolució francesa. El bisbat fou elevat a arquebisbat l'octubre de 1988 durant la visita del papa Joan Pau II. L'arquebisbe (i abans bisbe) és un dels dos únics del món que no és nomenat pel papa sinó pel President de la República (l'altra és el bisbe de Metz) en continuació del concordat del 1801 que no va ser reemplaçat per la llei francesa del 1905 sobre la laïcitat de la república i la separació de l'estat i de l'església, com que aquest territori i Metz, el 1905 eren sota govern prussià que va mantenir l'acord de 1801.

Territori

[modifica]

La diòcesi tota l'Alsàcia, composta pels departaments francesos del Baix Rin i de l'Alt Rin.

La seu arxiepiscopal és la ciutat d'Estrasburg, on es troba la catedral de Nostra Senyora. Construïda entre el 1015 i el 1439 en estil tardogòtic, aquest edifici de 142 metres d'alçada va ser el més alt del món entre el 1625 i el 1847, i seguí sent l'església més alta del món fins al 1880, quan va ser superada per la catedral de Colònia. Avui és la quarta església catòlica més alta del món.

El territori s'estén sobre 8.280 km², i està dividit en 767 parròquies, agrupades en 14 zones pastorals.

Història

[modifica]

Argentoratum, l'actual Estrasburg, era una antiga ciutat romana que formava part de la província de Germania Prima, com ho demostra la Notitia Galliarum de principi del segle v.[1]

El cristianisme va arribar a Argentoratum a la primera meitat del segle iv; el primer bisbe conegut és Amand, el nom del qual s'esmenta a les actes del pseudo concili de Colònia del 346. En el segle v la ciutat va ser destruïda per la invasió dels alamans. Des del segle vi, amb l'annexió de la regió per primera vegada en el regne merovingi de l'Austràsia i més tard amb l'Imperi Carolingi, el cristianisme va ser capaç de difondre's i consolidar-se gràcies al treball de dos sants bisbes, Arbogast i Florenci, i dels monjos missioners irlandesos, entre les quals cal esmentar a sant Gal i sant Columbà. Al concili de París del 614 va participar el bisbe Ansoald.

Amb l'aparició de l'organització eclesiàstica, Estrasburg es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Magúncia, respectant l'antiga divisió administrativa romana, on formava part de la mateixa província, igual que les diòcesis de Worms i d'Espira. Aquesta estructura d'organització eclesiàstica es va mantenir sense canvis, malgrat tots els canvis polítics a la regió, fins a la Revolució Francesa.

Al segle ix, la diòcesi incloïa l'actual Baix Rin (amb excepció de la regió de Wissembourg-Lauterbourg i el districte de Marmoutier-Neuwiller), l'Ortenau a la riba dreta del Rin, i els districtes de Rouffach, Soultz i Lautenbach a l'Alt Rin. Limitava al nord amb la diòcesi d'Espira, a l'est i sud-est amb la de Constança, al sud-oest amb la diòcesi de Basilea, i a l'oest amb les diòcesis de Metz i de Sant-Dié. Encara al segle ix, Alsàcia es va convertir en part del Sacre Imperi Romanogermànic i el bisbe d'Estrasburg va començar a adquirir poders comtals amb possessions a banda i banda del Rin. El bisbat va esdevenir un estat clientelar de l'imperi des del segle xiii fins al 1803 amb l'excepció d'Estrasburg, que tenia la condició de ciutat imperial lliure des del 1262.

Cap al final de l'edat mitjana, Estrasburg va ser el bressol d'un moviment espiritual conegut com la "mística renana", que tenia entre els seus principals exponents Eckhart, Tauler, Nicolau d'Estrasburg i Heinrich Seuse.

Durant l'època de la Contrareforma (segle xvi) i Estrasburg el Alsàcia van ser lloc de conflictes entre protestants i catòlics, una lluita que comportà que la seu episcopal quedés vacant. Les dues parts lluitaven per imposar el seu propi candidat; sempre va aparèixer la part catòlica, d'aquesta manera va aconseguir mantenir-se el catolicisme a Estrasburg i la regió. No obstant això més de 200 parròquies i la mateixa catedral van convertir-se a la fe protestant.

Amb la Pau de Westfàlia de 1648, Alsàcia es va convertir en el territori del Regne de França. D'aquesta manera, la diòcesi es trobava dividida entre dos estats: els territoris de la riba esquerra del Rin van ser annexades per França, mentre que a la riba dreta eren part de l'imperi. Fins i tot els poders comtals del bisbe van quedar reduïts a només els territoris imperials (regions d'Oberkirch, Ettenheim i Oppenau), sent els d'Alsàcia[2] annexats al regne de França (reconegut pel Sacre Imperi Romà amb el Tractat de Ryswick de 1697). Des d'un estricte punt de vista religiós, l'annexió a França va permetre la restauració completa del catolicisme. No obstant això, només en 1681 la catedral, per voluntat expressa de Lluís XIV, va tornar al culte catòlic.

La Revolució Francesa i el Congrés de Viena alteraren completament la geografia política i eclesiàstica de tota la regió.

Després del concordat, mitjançant la butlla Qui Christi Domini del 29 de novembre de 1801 de facto s'erigí una nova diòcesi d'Estrasburg, que corresponia als territoris francesos dels departaments de l'Alt i Baix Rin: comprenia els antics territoris diocesans a la riba esquerra del Rin, la majoria de les porcions de terra recuperats de les diòcesis d'Espira, Metz i especialment Basilea.[3] Al mateix temps es va convertir en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Besançon.

El 1803 el territori a la riba dreta del Rin va ser secularitzat i annexat al Gran Ducat de Baden. Amb la reforma de les diòcesis alemanyes a la primera meitat del segle xix, aquesta part de l'antiga diòcesi d'Estrasburg va ser dividida entre les noves seus de Friburg i, en menor mesura, de Rottenburg.

Després dels esdeveniments de 1871 i que Alsàcia passés a formar part d'Alemanya el 14 de juny de 1874 pel decret Rem in ecclesiastica de la Congregació Consistorial, la diòcesi es va convertir en immediatament subjecta a la Santa Seu. El 10 de juliol del mateix any va adquirir els territoris que havien pertangut a la diòcesi de Sant-Die i que després de la guerra francoprussiana s'havien convertit en alemanys. Però al mateix temps va perdre els territoris del sud, que romangueren francesos, i que avui conformen la diòcesi de Belfort-Montbéliard.

La diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi, no metropolitana, l'1 de juny de 1988 amb la butlla Antiquissima ipsa del Papa Joan Pau II.

Pel seu desenvolupament històric particular, a diferència de la resta del país, on s'aplica el règim de separació d'església i estat, a l'arxidiòcesi d'Estrasburg es troba encara en vigor el concordat de 1801. Això implica, per exemple:

  • que els arquebisbes d'aquesta seu són nomenats pel President de la República Francesa i reben la institució canònica per la Santa Seu; la data oficial de nomenament és la de la publicació conjunta en el Diari Oficial de la República Francesa i a L'Osservatore Romano.
  • que l'ensenyament de la religió és obligatori a les escoles primàries i secundàries;
  • que els sacerdots de l'arxidiòcesi reben un salari de l'Estat comparable al dels funcionaris de la categoria A;
  • que la Universitat Estatal d'Estrasburg hi ha una Facultat de Teologia Catòlica que depèn directament de la Santa Seu.

Cronologia episcopal

[modifica]

Estadístiques

[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 1.380.000 batejats sobre una població de 1.843.000 persones, equivalent al 74,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular 		clergat
regular 		batejats por
sacerdot 		homes dones
1950 893.899 1.216.490 73,5 1.325 1.155 170 674 300 1.200 725
1970 1.100.000 1.412.385 77,9 1.205 1.205 912 767
1980 1.170.000 1.543.000 75,8 1.427 993 434 819 625 3.616 773
1990 1.290.000 1.620.000 79,6 1.167 848 319 1.105 23 461 2.649 767
1999 1.368.000 1.713.416 79,8 1.009 697 312 1.355 45 444 2.006 767
2000 1.300.000 1.708.025 76,1 995 682 313 1.306 45 453 1.970 767
2001 1.300.000 1.713.416 75,9 971 658 313 1.338 45 436 1.866 750
2002 1.300.000 1.713.416 75,9 957 644 313 1.358 45 417 1.793 767
2003 1.300.000 1.713.416 75,9 907 619 288 1.433 50 418 1.728 762
2004 1.350.000 1.800.000 75,0 920 649 271 1.467 51 367 1.686 767
2010 1.360.000 1.900.000 71,6 830 572 258 1.638 73 341 1.257 767
2014 1.380.000 1.843.000 74,9 722 517 205 1.911 80 282 1.050 767

Notes

[modifica]
  1. ↑ Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora Arxivat 2016-03-12 a Wayback Machine., I, p. 557.
  2. ↑ Le aree attorno a Saverne (capoluogo del principato ecclesiastico), Molsheim, Bevefelden, Dachstein, Dambach, Kochersberg, Erstein, Kästenbolz, Rhinau e il Mundat (consistente nella regione delle città di Rouffach, Soultz e Eguisheim).
  3. ↑ La major part del Baix Rin abans de la Revolució Francesa formava part de la diòcesi de Basilea.
  4. ↑ Aquest bisbe és citat en un diploma de Childeric II.
  5. ↑ En aquesta època encara no se'ls consagrava; se'ls mencionava com a presbyter vocatus episcopus, elegit probablement poc temps.
  6. ↑ Dos meses d'episcopat.
  7. ↑ Elegit pel capítol de la catedral el 26 de gener de 1569 i confirmat per la Santa Seu quatre anys després.

Fonts

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat d'Estrasburg
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bisbat_d%27Estrasburg&oldid=33995702»