Bisbat de Langres

Bisbat de Langres
	Dioecesis Lingonensis
	La Catédral de Saint-Mammès de Langres
Tipus	bisbat catòlic
Localització
	47° 51′ 35″ N, 5° 20′ 05″ E / 47.8598°N,5.33469°E
	França
	Marne
Parròquies	31
Població humana
Població	176.132 (2019) (28,36 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Arquebisbat de Reims
Superfície	6.210 km²
Limita amb	bisbat de Troyes, nord-oest ; bisbat de Saint-Dié, nord-est ; arquebisbat de Besançon, sud-est ; bisbat de Verdun, nord ; bisbat de Châlons, nord-oest ; arquebisbat de Dijon, sud
Creació	Segle III
Patrocini	Sant Mamès
Catedral	Catédral de Saint-Mammès de Langres
Organització política
• bisbe	Philippe Jean Marie Joseph Gueneley
Lloc web	catholique-hautemarne.cef.fr

El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont. Es va fundar vers el segle ii i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne, Vosges, la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle. Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August. El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon. Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823. El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont. Set bisbes foren sants i tres cardenals.

Llista dels bisbes de Langres

Vers 200 Senador, canonitzat
Vers 240 Just
Vers 264 Desideri); sant.^[1]^[2]

Vacant de 20 anys

284/301 Martí
301/327 Honori
327/375 Urbà, canonitzat (personatge diferent de sant Urbà papa)
375/422 Paulí I
422/448 Fratern I
448/455 Fratern II
456/484 Apruncul, canonitzat.
485/490 Armentari
490/493 Venanci
493/498 Paulí II o Pau
498/501 Pacient
501/506 Albisó
506/539 Gregori, canonitzat, elegit bisbe en quedar vidu als 57 anys.
539/572 Tètric, fill de l'anterior. Canonitzat
572/583 Papul
583/595 Múmmol el Bo
595/618 Miget
618/628 Modoald
628/650 Bertoald
650/660 Sigoald
660/670 Wulfrand
670/680 Godí
680/682 Adoí
682/690 Garibald
690/713 Heró
713/742 Eustorgi

La diòcesi fou administrada durant deu anys per un fill natural de Carles Martell, Remigi, que no fou pas bisbe de Langres.

+ vers 759 Vaudiri
759/772 Herulf, canonitzat.
772/778 Ariolf
778/790 Baldric
790/820 Beltó
820/838 Alberic, va celebrar concili provincial en presència de l'emperador Lluís el Pietós, fill de Carlemany.
838/856 Tibald I
859/880 Isaac
880/891 Giló de Tournus, nomenat per Bosó de Provença
891/899 Tibald II
899/901 Argrí (va abdicar)
909/922 Garnier I
922/931 Gosselí o Josselí
932 Leteric, menys d'un any.
932/948 Heric
948/969 Acard
969/980 Vidric
980/1015 Brunó de Roucy
1016/1031 Lambert
1031 Ricard, menys d'un any.
1031/1049 Hug I de Breteuil
1050/1065 Harduí
1065/1085 Rainard de Bar
1085/1110 Robert de Borgonya, fill d'Enric de Borgonya.
1113/1125 Joceran de Brancion, va dimitir.
1126/1136 Guillenc
1136/1138 Guillem I de Sabran
1138/1163 Jofré de la Rochetaillée
1163/1179 Gautier de Borgonya (abans bisbe de Besançon), oncle del duc Hug III de Borgonya, que el va nomenar comte de Langres.
1179/1193 Manassès de Bar
1193/1199 Garnier II de Rochefort, abans abat d'Auberive i de Clairvaux.
1200-1205 : Hutin de Vandeuvre († 1205)
1205-1210 : Robert de Châtillon († 1210)
1210-1220 : Guillem de Joinville († 1226), després arquebisbe de Reims
1220-1236 : Hug de Montréal († 1236)
1236-1242 : Robert de Thourotte († 1246), després príncep-bisbe de Lieja
1242-1250 : Hug de Rochecorbon († 1250)
1250-1266 : Guiu de Rochefort († 1266)
1266-1291 : Guiu de Ginebra († 1291)
1294-1305 : Joan de Rochefort († 1305)
1305-1306 : Bertran de Goth († 1313), oncle del papa Climent V, abans bisbe d'Agen, i després altre cop bisbe d'Agen el 1306.
1306-1318 : Guillem de Durfort de Duras († 1330), després arquebisbe de Rouen.
1318-1324 : Lluís de Poitiers († 1327), bisbe de Viviers, el 1324 esdevingué príncep-bisbe de Metz.
1324-1329 : Pere de Rochefort († 1329)
1329-1335 : Joan de Chalon († 1335)
1335-1338 : Guiu Baudet († 1338)
1338-1342 : Joan des Prez († 1349), després bisbe de Tournai.
1342-1344 : Joan d'Arcy († 1344), abans bisbe de Mende, després bisbe d'Autun.
1344-1345 : Hug de Pomarc († 1345)
1345-1374 : Guillem de Poitiers († 1374)
1374-1395 : Bernat de la Tour d'Auvergne († 1395)
1397-1413 : Lluís de Bar († 1430), abans bisbe de Poitiers, després bisbe de Châlons-en-Champagne, i tot seguit cardenal i després bisbe de Verdun.
1413-1433 : Carles de Poitiers († 1433), abans bisbe de Chalons
1433 : Joan Gobillon († vers 1435), no consagrat.
1433-1452 : Felip de Vienne († 1452)
1452-1453 : Joan d'Aussy († 1453)
1453-1481 : Guiu Bernard († 1481)
1481-1497 : Joan III d'Amboise († 1497), abans bisbe de Maillezais
1497-1512 : Joan V d'Amboise († 1512), nebot.
1512-1529 : Miquel Boudet († 1529)
1530-1562 : Claudi de Longwy († 1561), abans bisbe de Mâcon, després bisbe d'Amiens i cardenal.
1562-1565 : Lluís de Borbó, dit Helvis († 1565), fill il·légítim de Lluís de La Roche-sur-Yon, príncep de la Roche-sur-Yon.
1566-1568 : Pere de Gondi, cardenal, després bisbe de París
1569-1615 : Carles Pérusse des Cars (°1522 - †1614), abans bisbe de Poitiers
1615-1655 : Sebastià Zamet (°1587 - †1655)
1655-1670 : Lluís Barbier de La Rivière († 1670)
1671-1695 : Lluís Armand de Simiane de Gordes (°1627 - †1695)
1696-1724 : Francesc Lluís de Clermont-Tonnerre (°1658 - †1724)
1724-1733 : Pere de Pardaillan de Gondrin (°1692 - †1733)
1741-1770 : Gilbert Gaspar de Montmorin de Saint-Hérem (°1691 - †1770), abans bisbe titular de Sidó i bisbe d'Aire-sur-l'Adour,
1770/1802 : Cèsar Guilleme de La Luzerne. Va refusar la constitució civil del clergat i va dimitir el 1802 quan el bisbat fou suprimit. Fou nomenat cardenal per la seva actitud coratjosa.
1791/1802 : Hubert Wandilincourt, bisbe constitucional no reconegut per l'Església

Supressió del bisbat durant 21 anys

1823/1832 : Gilbert-Paul Aragones d'Orcet
1833/1834 : Jacques-Marie-Adrien Césaire
1834/1851 : Pierre-Louis Parisis
1851/1877 : Jacques-Antoine Guérin
1877/1884 : Guillaume-Marie Frédéric Bouange
1884/1899 : Alphonse Martin Larue
1900/1911 : Sébastien Herscher
1911/1918 : Olivier-Marie de Durfort
1919/1924 : Théophile-Marie Louvard
1925/1929 : Jean-Baptiste Thomas
1929/1934 : Louis-Joseph Fillon
1935/1938 : Georges Choquet
1938/1939 : Firmin Lamy
1939/1964 : Louis Chiron
1964/1975 : Alfred-Joseph Atton
1975/1981 : Lucien Daloz
1981/2000 : Léon Taverdet
després del 2000 : Philippe Gueneley

Fonts i referències

de 1200 à 1789: Chancellerie Evêché de Langres Arxivat 2016-09-08 a Wayback Machine.
Émile Jolibois, La Haute-Marne Ancienne et Moderne, 1971, ISBN 2-84178-037-6.

Notes

↑ Nominis : Saint Didier
↑ «Nominis : Saint Didier de Langres». Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 20 maig 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Langres

Blasons des évêques de Langres Arxivat 2016-09-08 a Wayback Machine. al lloc web de Héraldique Européenne.

[1] Nominis : Saint Didier

[2] «Nominis : Saint Didier de Langres». Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 20 maig 2010].

[1]

[2]