Vés al contingut

José Luis López Aranguren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Luis López Aranguren

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) José Luis López-Aranguren Jiménez Modifica el valor a Wikidata
9 juny 1909 Modifica el valor a Wikidata
Àvila (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1996 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementeri Municipal d'Ávila Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, filòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJavier Muguerza Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRafael Pérez de la Dehesa Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Luis López-Aranguren Jiménez (Àvila, 9 de juny de 1909 - Madrid, 17 d'abril de 1996) fou un filòsof, assagista i professor espanyol.[1]

Biografia

[modifica]

Nasqué el 9 de juny de 1909 a la ciutat d'Àvila. Estudià al col·legi de jesuites de Chamartín (Madrid) entre 1918 y 1924; i a la Universitat de Madrid fins a 1936, on es llicencià en Dret i Filosofia i Lletres aconseguint la càtedra d'ètica i sociologia en aquesta universitat l'any 1955.[2]

Allà entrà en contacte amb José Ortega y Gasset, Manuel García Morente, Juan Zaragüeta, Javier Zubiri, José Gaos o Julián Besteiro. Va fer explícita la seva admiració per Eugeni d'Ors. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es mantingué al bàndol nacional, s'integrá al partit únic (FET y de las JONS) i col·laborà a la revista Vértice. A la posguerra formà part del grup d'intel·lectuals falangistes (entorn de la revista Escorial) que es van anar distanciant del règim del general Franco (Pedro Laín Entralgo, Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar, Gonzalo Torrente Ballester). La seva activitat com a informant de les autoritats franquistes sobre el món intel·lectual fou objecte de polèmica.

A més de criticar alguns aspectes del règim franquista, el 1965 va participar, al costat d'Enrique Tierno Galván, Agustín García Calvo, altres professors i nombrosos estudiants, en una marxa de protesta per la falta de llibertat d'associació. Per la seva participació fou sancionat i apartat de la universitat espanyola, però es va mantenir en actiu escrivint o assistint a universitats estrangeres com a professor visitant.[3]

En les seves investigacions s'ocupà de relacionar l'ètica i la religió. Va dissenyar un particular concepte d'"Estat de justícia social", que es diferencia del simple Estat del benestar i que és aliè a tota intervenció totalitària. En el curs de la dècada de 1960 va protagonitzar nombrosos enfrontaments amb les autoritats acadèmiques i polítiques del règim del general Franco, per la qual cosa fou expulsat de la universitat, juntament amb els professors Enrique Tierno Galván i Agustín García Calvo.

Va abandonar Espanya i, durant alguns anys es va traslladar a Los Angeles, als Estats Units, ensenyant en les universitats de Berkeley, Mèxic i altres centres acadèmics, en intensa relació amb idees i corrents de pensament progressistes i innovadors.

El 1989 fou premiat amb el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles i el 1995 amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, juntament amb l'agència de notícies EFE.

Obra completa

[modifica]

Editorial Trotta ha publicat la seva Obra completa:

  1. Filosofía y religión ISBN 978-84-8164-005-2
  2. Ética ISBN 978-84-8164-010-6
  3. Ética y sociedad ISBN 978-84-8164-058-8
  4. Moral, sociología y política I ISBN 978-84-8164-073-1
  5. Moral, sociología y política II ISBN 978-84-8164-087-8
  6. Estudios literarios y autobiográficos ISBN 978-84-8164-132-5

Bibliografia

[modifica]
  • López Aranguren, José Luis. Filosofía y vida intelectual: textos fundamentales. Edición de Carlos Gómez. Madrid: Editorial Trotta, 2010. ISBN 978-84-9879-168-6. 

Referències

[modifica]
  1. «José Luis López Aranguren». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 
  3. Santidrián, Pedro R. Diccionario breve de pensadores cristianos (en castellà). Estella: Editorial Verbo Divino, 1991, p. 34. ISBN 9788471517241. 

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Gabriel Albiac
La sinagoga vacía
Premi Nacional d'Assaig
1989
Succeït per:
Agustín García Calvo
Hablando de lo que habla