Vés al contingut

Ryszard Kapuściński

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRyszard Kapuściński

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 març 1932 Modifica el valor a Wikidata
Pinsk (Belarús) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 2007 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Militar de Powązki Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Obrer Unificat Polonès Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 1db63214-9d0c-4969-bd3a-546ec160ad1a Goodreads author: 6255 Find a Grave: 19138039 Modifica el valor a Wikidata

Ryszard Kapuściński (pronunciació en : //ˈrɨʂart kapuɕˈt͡ɕiɲski//) (Pinsk, 4 de març de 1932 - Varsòvia, 23 de gener de 2007) fou un periodista, escriptor i assagista polonès.[1]

Biografia

[modifica]

Nasqué el 4 de març de 1932 a la població de Pinsk, que en aquell moment formava part de Polònia, i que avui dia està integrada a Belarús.

Després d'estudiar a la Universitat de Varsòvia i llicenciar-se en història i art, va decidir dedicar-se al periodisme, i entrà a formar part de l'agència de premsa estatal polonesa amb la qual va viatjar arreu del món com a corresponsal de guerra, visitant les revolucions ocorregudes a Amèrica, Àsia, Àfrica i Europa. Al seu retorn a Polònia, decidí denunciar el colonialisme europeu a l'Àfrica, cosa que el catapultà a l'èxit. En la seva faceta periodística, ha col·laborat amb les prestigioses revistes i diaris Time, The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung.

Des de 1962, ha compaginat les seves col·laboracions periodístiques amb l'activitat literària, alternant els seus escrits en llengua anglesa i llengua polonesa, i centrant els seus llibres en països i gent exòtica, apropant-los al públic en general.

L'any 2003, li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats juntament amb el teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino.

Després d'una llarga malaltia, morí a Varsòvia el 23 de gener del 2007.

Obra literària

[modifica]
  • 1962. Busz po polsku (La selva polonesa)
  • 1963. Czarne gwiazdy (Estrelles negres)
  • 1968. Kirghiz schodzi z konia (Kirguisos desmuntant del cavall)
  • 1969. Gdyby cała Afryka... (Si tota Àfrica... )
  • 1969. Wojna partyzancka (Guerra de guerrilles), traducció de Kapuscinski al polonès del llibre Diario del Che en Bolivia del Che Guevara
  • 1970. Dlaczego zginął Karl von Spreti? (Per què és mort Karl von Spreti?)
  • 1975. Chrystus z karabinem na ramieniu (Crist amb la carrabina al coll)
  • 1976. Jeszcze dzień życia (Un dia més de vida)
  • 1978. Wojna Futbolowa (La guerra del futbol)
  • 1978. Cesarz (L'emperador)
  • 1982. Szachinszach (El Xa)
  • 1983. Zaproszenie do Gruzji (Invitació a Geòrgia)
  • 1986. Notes (Quadern de notes) poemes
  • 1990. Lapidarium
  • 1993. Imperium (L'imperi)
  • 1993. Lapidarium II
  • 1997. Lapidarium III
  • 1999. Heban (Eben)
  • 2000. Lapidarium IV
  • 2000. Z Afryki (D'Àfrica) fotografies
  • 2001. Lapidarium V
  • 2003. Autoportret reportera (Autoretrat d'un reporter)
  • 2004. Podróże z Herodotem (Viatges amb Heròdot)
  • 2006. Prawa natury (Les lleis de la natura) poemes
  • 2006. Ten Inny (Els altres)
  • 2007. Lapidarium VI

Publicats després de la mort de l'autor:

  • 2007. Rwący nurt historii. Zapiski o XX i XXI wieku (Al remolí de la història. Registres del segle xix i XX)
  • 2008. Zapiski szpitalne (Els arxius de l'hospital)
  • 2008. Dałem głos ubogim (He donat la veu als pobres)
  • 2009. O książkach, ludziach i sztuce (Sobre els llibres, la gent i l'art)

Edicions en català

[modifica]
  • Kapuscinski, Ryszard. L'imperi. Traducció: Pau Freixa. Editorial Folch&Folch, 2022. ISBN 9788419563019. 

Bibliografia complementària

[modifica]
  • 1990. Ludzie cesarza (Els homes de l'emperador) Barcelona: Escena. Obra de teatre a partir dels textos de Cesarz.
  • 1993. The best of Granta reportage (Els millors reportatges de Granta), Londres: Granta. Recull de reportatges de Kapuscinski i altres autors de no-ficció.
  • 2002. Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo, Barcelona: Anagrama. Recull de diferents conferències i entrevistes a Kapuscinski a Itàlia.
  • 2002. Die Erde ist ein gewalttätiges Paradies: Reportagen, Essays, Interviews aus vierzig Jahren (La Terra és un paradís violent: reportatges, assajos i entrevistes de 40 anys), Múnic: R. Piper.
  • 2003. Los cinco sentidos del periodista (estar, ver, oír, compartir, pensar), Mèxic: Fondo de Cultura Económica. Recull dels tallers de periodisme que Kapuscinski va dictar a Mèxic (2001) i a Buenos Aires (2002) per a la Fundación Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI) de Gabriel García Márquez.
  • 2004. El mundo de (y a través de) los “Mass-media”, Oviedo: Universidad de Oviedo. Discurs llegit per Kapuscinski a la recollida del seu premi Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, 2003.
  • 2006. África en la mirada: fotografías de Ryszard Kapuscinski (1962-2000), Madrid: Asociación de Periodistas Europeos. Catàleg de l'exposició.
  • 2007. Kapuscinski, la voz del otro, Barcelona: Universitat Ramon Llull. Entrevista d'Iñaki Gabilondo a Kapuscinski, a més del seu discurs en el doctorat honoris causa de la Universitat Ramon Llull.
  • 2007. Kapuściński: Nie ogarniam świata (Kapuscinski: no abasto el món), Varsòvia: Świat Książki. Edició de set entrevistes a Kapuscinski entre 1991 i 2005 per Witold Beres i Krzysztof Burnetko.
  • 2007. Reportero del siglo: Ryszard Kapuscinski, Santiago de Xile: Aún creemos en los sueños. Recull d'articles sobre (i de) Kapuscinski publicats a l'edició xilena de Le Monde Diplomatique.
  • 2008. Sentymentalny portret Ryszarda Kapuścińskiego (Retrat sentimental de Ryszard Kapuscinski), Cracòvia: Wydawnictwo Literackie. Retrat sentimental de Jarosław Mikołajewski. Inclou un pròleg de la dona de l'autor, Alicja Kapuścińska, i els darrers escrits seus titulats Zapiski szpitalne (Els arxius de l'hospital).
  • 2008. Ryszard Kapuściński: Biografia pisarza (Ryszard Kapuscinski: una biografia literària), Cracòvia: Społeczny Instytut Wydawniczy Znak. Biografia de Beata Nowacka i Zygmunt Ziątek.
  • 2009. Viajes con Ryszard Kapuscinski, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Recull d'articles i records dels diferents traductors de Kapuscinski editats per la seva traductora al castellà, Agata Orzeszek.
  • 2010. Kapuściński non-fiction, Varsòvia: Świat Książki. Biografia d'Artur Domosławski (l'editor polonès va retirar el llibre de la circulació el 2013 i va demanar disculpes a Alicja Kapuścińska i a la seva filla).
  • 2011. Hombre Kapuściński, Varsòvia: Rosner & Wspólnicy. Biografia de Mirosław Ikonowicz, escriptor, periodista i company de Kapuscinski en la PAP (Agència de Premsa Polonesa).
  • 2013. Literatura non-fiction. Czytanie Kapuścińskiego po Domosławskim (La literatura de no-ficció. La lectura de Kapuściński després de Domosławski), Katowice: Wydawnictwo Uniwersytetu Śląskiego. Crítica del llibre de Domosławski per Beata Nowacka i Zygmunt Ziątek.

Referències

[modifica]
  1. «Ryszard Kapuściński». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

Enllaços externs

[modifica]