Lars Hörmander

Lars Hörmander

Biografia
Naixement	(sv) Lars Valter Hörmander 24 gener 1931 Mjällby (Suècia)
Mort	25 novembre 2012 (81 anys) Malmö (Suècia)
Sepultura	Cementiri de Norra, Minneslunden 55° 42′ 57″ N, 13° 11′ 21″ E
Director Institut Mittag-Leffler
1984 – 1986 ← Dan Laksov – Lennart Carleson →
Dades personals
Formació	Universitat de Lund (1948–1955) Spyken (1946–1948)
Tesi acadèmica	On the theory of general partial differential operators  (1955 )
Director de tesi	Marcel Riesz i Lars Gårding
Activitat
Camp de treball	Equació diferencial en derivades parcials i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Lund (1968–1996) , emèrit Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1964–1968) Universitat d'Estocolm (1957–1964)
Membre de	Societat Americana de Matemàtiques (Membre de la Societat Americana de Matemàtiques) (2012–) Academia Europaea (1990–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1976–) Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Societat Fisiogràfica de Lund Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Obra
Obres destacables condició de Hörmander classes de Hörmander
Estudiant doctoral	Vidar Thomée, Germund Dahlquist, Anders Melin, Nils Dencker, Christer Kiselman, Johannes Sjöstrand, Luigi Rodino, Jan Boman, Lars Nystedt, Göran Björck, Ragnar Sigurdsson, Peter Pettersson, Hans Lindblad, Anders Källén, Arne Enqvist i Gudrun Gudmundsdottir
Família
Cònjuge	Viveka Hörmander
Pares	Armand Per Hilding Jönsson i Alma Elisabeth Kristiansson
Germans	Olof Hörmander
Premis
(2013)  Membre de la Societat Americana de Matemàtiques (2006)  Premi Steele en exposició matemàtica (1988)  Premi Wolf en Matemàtiques (1962)  Medalla Fields

Lars Hörmander (Mjällby, 24 de gener de 1931 - Malmö, 25 de novembre de 2012) va ser un matemàtic suec, conegut per les seves contribucions a la teoria d'equacions en derivades parcials i la teoria d'operadors pseudodiferencials. Va rebre la Medalla Fields el 1962 i el Premi Wolf el 1988. Està associat amb la Universitat de Lund, on va completar el seu doctorat el 1955. Va ser professor d'aquesta universitat des de 1968 fins que es va retirar com a professor emèrit el 1996. Abans havia treballat en diverses universitats: Estocolm, Stanford i l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.

Obra destacada

• Linear Partial Differential Operators (Springer-Verlag, 1963)
• The Analysis of Linear Partial Differential Operators I: Distribution Theory and Fourier Analysis (Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-00662-6)
• The Analysis of Linear Partial Differential Operators II: Differential Operators with Constant Coefficients (Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-22516-4)
• The Analysis of Linear Partial Differential Operators III: Pseudo-Differential Operators (Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-49937-4)
• The Analysis of Linear Partial Differential Operators IV: Fourier Integral Operators (Springer-Verlag, ISBN 978-3-642-00117-8)
• An Introduction to Complex Analysis in Several Variables. (1966, revisions in 1973 and 1990)
• Notions of Convexity (Birkhäuser Verlag, 1994, ISBN 0-8176-3799-0)
• Lectures on Nonlinear Hyperbolic Differential Equations, Springer, 1997

Bibliografia

• Boman, Jan; Sigurdsson, Ragnar «To the Memory of Lars Hörmander (1931-2012)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 62, Num. 8, 2015, pàg. 890-907. ISSN: 0002-9920.
• Hörmander, Lars. «Autobiography of Lars Hörmander». A: Michael Atiyah, Daniel Iagolnitzer (eds.). Fields Medallist's Lectures (en anglès). World Scientific, 1997. ISBN 981-02-3102-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lars Hörmander» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Tikkanen, Amy. «Lars V. Hörmander» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2013. [Consulta: 12 juny 2023].
• Mehl, Serge. «HÖRMANDER Lars Valter, suédois, 1931-2012» (en anglès). ChronoMath. [Consulta: 12 desembre 2023].