"Plata prinzipala": Desfarënzia danter les verjiuns
Nessun oggetto della modifica |
Nessun oggetto della modifica Eticheta: Link a pagina di disambiguazione |
||
(14 verjiuns intermedies de 4 utënc nia mostrades) | |||
Rissa 1: | Rissa 1: | ||
__NOTOC__ |
__NOTOC__ |
||
<templatestyles src="Plata |
<templatestyles src="Template:Plata prinzipela/styles.css" /> |
||
<div style="width:100% |
<div style="width:100%;"> |
||
<div style="border:3px solid gold; border-radius:7.5px; margin:4px;"> |
|||
{{Bëgngnüs y bëgngnüdes}} |
{{Bëgngnüs y bëgngnüdes}} |
||
<hr> |
|||
<div class="caixa-flex"> |
|||
<div class="reqport" style="padding:0px;box-shadow:0 0 0 0;margin-right:10px;min-width:500px"> |
|||
{{Plata prinzipala/carussel cuntenut}} |
|||
</div> |
|||
Rissa 98: | Rissa 103: | ||
<div style="text-align:center;font-size:larger;"> |
<div style="text-align:center;font-size:larger;"> |
||
'''[[Wikipedia:Café ladin|Café ladin]]''' · '''[[Wikipedia:Suport tecnich|Suport tecnich]]''' |
'''[[Wikipedia:Café ladin|Café ladin]]''' · '''[[Wikipedia:Suport tecnich|Suport tecnich]]''' · '''[[Vocabolar dl ladin leterar]]''' · '''[[:en:wikt:Category:Ladin_language|Wictionary]]''' · '''[[oldwikisource:Main Page/Ladin|Wikisource por ladin]]''' · '''[[:it:v:Categoria:Lezioni_di_Cultura_ladina|Wikiversità]]''' |
||
</div> |
</div> |
||
Rissa 141: | Rissa 146: | ||
</div> |
</div> |
||
<noinclude> |
|||
</div> |
</div> |
||
</div> |
</div> |
Verjiun atuala dles 07:00, 27 ago 2023
L ziclus plu mpurtant dla lijëndes ladines ie bën chël dl rëni de Fanes. L se trata dla majera epica dl popul ladin, che nes ie unida repurteda tres l lëur de documentazion de Karl Felix Wolff, che à mudà truepa pertes y metù adum la stories de Fanes cun chëles di Arimanns de Fascia.
Tla verscion recostruida per ladin da Angel Morlang y scrita nce te forma de teater ie la storia cunzentreda mé ntëur al rëni de Fanes, nasciù tres la alianza de Moltina cun la muntanioles. L rëni devënta for plu sterch y se slergia ora a dann di ujins dla autra valedes, ajache l rë de Fanes, che ie n fulestier maridà ite y che vën tlamà Raies te vel verscion dla storia uel for plu richëzes y pudëi.
Foto dl mëns
Hartl ie na mont tla pert plu a nord y a uriënt dla Mont de Sëuc. L inuem Hartl, che uel dì Leonhard, vën dala ciajea che fova iló dl luech da paur Hartl de Tannürz pra Laion. N iëde ova la mont inuem Mont de Sëuracrëpa, l vedl inuem dl luech Seniam sëura l Iender. L semea che n iëde univa la ciajea Hartl abiteda dut l ann. Sal Hartl ruvun da Urtijëi sun l troi n. 19 su per Pedroc, da seniam (Soplajes) su per l troi n. 11 che va nchina te Sautaria.
La Pruscia (tudësch: Preußen) fova n stat tudësch sun la costa a sud-est dl Mer Baltich. La ova furmà l Mper Tudësch sota na dominazion prusciana tl 1871 canche la ova purtà adum duc i stac tudësc. La Pruscia se ova desfà de facto canche l pudëi dl guviern de Pruscia fova stat dat al Canzelier de la Germania Franz von Papen tl 1932 y de jure dai aleac de la segonda viera mundiela tl 1947.
Articul en vidrina
Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"
Imaja en vidrina
Cie possi pa fé?
N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:
1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.
2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.
3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.
4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.
5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"
N proverb ladin
“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”
- ↑ Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14