|
Descobridor o inventaire
|
|
Data de descobèrta
|
|
Contrari
|
|
Color
|
|
Simbòl de quantitat
|
|
Simbòl d'unitat
|
|
Proprietat de
|
|
Fondador
|
|
Compren
|
|
Data de debuta
|
|
Data de fin
|
|
Precedit per
|
|
Seguit per
|
|
Coordenadas
|
|
- ↑ Zn ↓ Cd
|
|
Generalitats
|
Nom, Simbòl, Numèro
|
zinc, Zn, 30
|
Tièra quimica |
metals de transicion
|
Grop, Periòde, Blòc
|
12, 4, d
|
Aparéncia |
bluish pale gray
|
Massa atomica |
65.409(4) g/mol
|
Configuracion electronica |
[Ar] 3d10 4s2
|
Electrons per nivèl energetic |
2, 8, 18, 2
|
Proprietats fisicas
|
Fasa |
solid
|
Densitat (temperatura ambienta) |
7.14 g/cm³
|
Densitat liquida al punt de fusion |
6.57 g/cm³
|
Punt de fusion |
692.68 K (419.53 °C, 787.15 °F)
|
Punt d'ebullicion |
1180 K (907 °C, 1665 °F)
|
Calor de fusion |
7.32 kJ/mol
|
Calor de vaporizacion |
123.6 kJ/mol
|
Capacitat calorifica |
(25 °C) 25.390 J/(mol·K)
|
|
Proprietats atomicas
|
Estructura cristallina |
exagonal
|
Estat d'oxidacion |
2 (oxid amfotèr)
|
Electronegativitat |
1.65 (Escala de Pauling)
|
Potencials d'ionizacion (mai)
|
1èr : 906.4 kJ/mol
|
2nd : 1733.3 kJ/mol
|
3en : 3833 kJ/mol
|
Rai atomic |
135 pm
|
Rai atomic calculat |
142 pm
|
Rai covalent |
131 pm
|
Rai de Van der Waals |
139 pm
|
Informacions divèrsas
|
Magnetisme |
diamagnetic
|
Resistivitat electrica |
(20 °C) 59.0 nΩ·m
|
Conductivitat termica |
(300 K) 116 W/(m·K)
|
Dilatacion termica |
(25 °C) 30.2 µm/(m·K)
|
Velocitat del son |
(a temperatura ambienta) (rolled) 3850 m/s
|
Modul de Young |
108 GPa
|
Shear modulus |
43 GPa
|
Modul de Bulk |
70 GPa
|
Coeficient de Poisson |
0.25
|
Duretat de Mohs |
2.5
|
Duretat de Brinell |
412 MPa
|
Numèro CAS |
7440-66-6
|
Isotòps pus estables
|
|
|
Lo zinc (de l'alemand zink) es un element quimic metallic de simbòl Zn e de numèro atomic 30. Es un metal de transicion, lo primièr del grop 12 de la taula periodica. Lo zinc es quimicament similar al magnesi, pr'amor que son ion a una talha similària e son unic estat d'oxidacion comun es +2. Zinc es lo 24en element mai abondant de l'escòrça terrèstra e ten cinc isotòps estables. La mena de zinc mai esplechada es l'esfalerita, o sulfur de zinc; los despaus esplechables pus grands es tròban en Austràlia, Canadà e als Estats Units.