Surf
Lo surf es un espòrt nautic que consistís a lisar amb una pòst per las èrsas. Es practicat mai que mai en riba de mar, mas tanben en plena mar, o pus anecdoticament pels flumes a l'escasença dels mascarets.
Lo surf es una activitat populara demest los joves occitans de la còsta gascona, e mai generalament demest los joves del mond entièr.
Las doas classificacions màgers al dintre de l'espòrt rebaton la diferéncia dins lo dessenh de las pòstes de surf: lo longboarding, qu'utiliza de pòstes longas, e lo shortboarding, qu'utiliza de pòstes pichonas.
Surf e occitan
[modificar | Modificar lo còdi]Demest l'avalancha de tèrmes angleses, l'occitan contribuís al lengatge del surf, particularament amb los mots occitans que son mascaret e baïna.
Lo surf en Occitània
[modificar | Modificar lo còdi]Occitània es una de las destinacions màgers del torisme surfaire gràcias a la còsta oèst del país ribejada per l'Ocean Atlantic. L'estacion balneària landesa de Òssagòr es conegut dels surfaires e amators de surf del mond entièr, especialament en Japon e en Austràlia.
Surf e culturas localas
[modificar | Modificar lo còdi]Lo surf es fòrça practicat dins païses que una cultura locala fòrta, e mai foguèsse minoritària o minorizada, es notabla. Aital de las culturas aborigènas en Austràlia, maòri en Nòva Zelanda, papó en Papoa-Nòva Guinèa e pus generalament dins las illas micronesianas, polinesianas, a Hawaii, en Occitània e Cornoalha. Arriba que d'unas ceremonias de remesa de trofèu una atencion particulara siá facha a la cultura locala
Los luòcs de surf occitans
[modificar | Modificar lo còdi]La terminologia anglesa que s'es impausada dins la part màger de las lengas utiliza lo mot spot per destriar una part de plaja d'una autra. Aicí nos contentam amb lo nom de las comunas occitanas que i se pòdon trobar un nombre bèl d'aqueles spots. Convendriá de destriar aqueles tròces de plaja entre los que las èrsas se copan sus un tèu d'arena (beachbreak en anglés) e los que las èrsas se lèvan contra una poncha rocassosa (pointbreak en anglés). La tipologia surfaira inclutz tanben los luòcs que las èrsas se lèvan en rason d'estèu de coralh (reefbreak en anglés).